Armada amb el seu cotxe i el seu ressentiment cap a una societat terriblement masclista, la protagonista tracta de sobreviure, treballar i conservar els seus principis i el seu amor propi a la vegada. No obstant això, el que objectivament podria haver donat peu a una novel·la gràfica de tints dramàtics, es converteix en un conjunt d’anècdotes carregades d’optimisme, i fins i tot de cert humor, fonamentades sobre la inequívoca voluntat lluitadora del personatge. Allunyat del fatalisme d’una Marjane Satrapi, qui va obrir el camí cap a aquest tipus de relats amb “Persèpolis” (disponible en català), “El coche de Intisar” s’atreveix a proposar una heroïna feminista, musulmana i treballadora que ens omple d’esperança.
Fora d’això, només queda reconèixer la discreta eficiència visual i l’excel·lent ritme amb què està executada aquesta novel·la gràfica, tant en l’aspecte visual com en el literari. I per completar un conjunt tan recomanable, l’edició inclou una sèrie d’apèndixs amb aclariments que de ben segur seran de molta utilitat per a la majoria de lectors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!