“Fantastic Mr.Fox”, de Wes Anderson

Quina pel·lícula que bonica. No veia una cosa així des de “Wallace & Gromit: Curse of the Were-Rabbit”. A mi aquestes coses fetes amb “stop-motion” em fan molta gràcia i, caram, no per minoritàries deixen de formen part de l’art del cinema igual com la resta de tècniques. Reconec que hi ha una part romàntica en tot això que m’atreu, i me? en l’era post-“Avatar”. No entraré en polèmiques ara. Bonica, com dic, seria la paraula que millor defineix el film, tot i que també és molt entretinguda.

En aquest context totes les virtuds de Wes Anderson es veuen accentuades, i les mancances disminuïdes. Amdues es poden resumir en la seva vessant publicitària, esteticista i fins a cert punt distanciada. Com dic, són elements que fins i tot venen bé en una pel·lícula sobre animals antropomòrfics, basada en una obra de Roald Dalh i feta amb animació “stop-motion”. Tot encaixa. Ara bé, com que la cinta, cinefilies a banda, és de caire infantil/juvenil, he de dir que per variar no coincidisc amb el conservadorisme liberal dels valors que transmet. A banda d’això, sucosa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *