Hi ha partits que han volgut posar l’accent electoral en la crítica a les retallades i en l’impuls de mesures destinades a combatre problemes socials com l’atur, els desnonaments, la pobresa, la dependència… o a reformular la fiscalitat pública.
Considerem que no és una tàctica per a dissimular la seva desorientació sobre com respondre a la reivindicació de sobirania d’amplis sectors de la societat catalana. Considerem que fan les propostes de bona fe, convençuts que les mesures que plantegen són les idònies per a superar la crisi i evitar les injustícies socials.
Amb aquestes premisses, analitzem el contingut de les seves propostes i ens adonarem d’una flagrant contradicció: les iniciatives que ens anuncien són, en general, inaplicables des de l’autogovern actual. Per dur a terme les seves propostes, Catalunya hauria de tenir una sobirania que avui no té i que, a més, les principals forces polítiques espanyoles li neguen.
Aquesta contradicció –cal que fem això per al benestar dels catalans, però, ai las, no podem fer-ho i hem d’esperar que Madrid mogui peça– és la prova del nou que la manca de sobirania no és un problema retòric sinó real, que impossibilita l’impuls de polítiques que resolguin les necessitats més peremptòries de la nostra societat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!