Diletant i dissonant

El cargol de la maresma viu al llarg de bona part de la costa atlàntica de l’Amèrica del Nord. Sempre s’havia pensat que era un herbívor clàssic i que el seu pasturatge mantenia a ratlla el creixement de les herbes típiques d’aquest ecosistema. El biòleg Brian Silliman va revelar fa pocs anys que no és ben bé així, que aquest gastròpode no és un recol·lector sinó un agricultor, que no pastura sinó conrea!

Resulta, doncs, que mosseguen i s’empassen fragments d’herba no pas perquè els agradi sinó per a facilitar-ne la infecció amb uns fongs –les espores dels quals, a més a més, dipositen amb la pròpia femta. Quan aquests fongs creixen prou, se’ls cruspeixen perquè són la seva menja predilecta. Vet aquí el sorprenent resultat de la recerca.

El comportament animal ha servit de metàfora per a glossar el comportament humà des de l’època d’Esop –a la cultura occidental– i de Vidyapati –a l’oriental. També el cargol de la maresma ens il·lustra una actitud humana, la de sacrificar-se amb alguna activitat més o menys carregosa per tal d’obtenir un benefici superior.

Posem-ne uns quants exemples. L’acció comercial d’una empresa sol ser cansada, sovint poc gratificant, però imprescindible per a poder rebre l’encàrrec d’un projecte interessant o la comanda d’un producte de què ens sentim orgullosos. Les campanyes electorals són moments frenètics, amb estrès i virulència –verbal al nostre país, però física a d’altres– i grans costos emocionals; tanmateix, val la pena perquè és la via per a accedir a institucions des de les quals impulsar el propi projecte de país. Les hores de classe i els exàmens són, en general, tediosos, però constitueixen la penyora per a obtenir una formació –i una titulació, no ens enganyem– que et poden obrir el camí professional anhelat.

Sabem esforçar-nos en aspectes que no ens entusiasmen perquè comptem que el resultat posterior ens ho compensarà a bastament. Tanmateix, aquest esquema tan explicable pot patir severs trastorns. Passa quan s’agafa gust al sacrifici i aleshores aquesta etapa deixa de ser mediadora de l’objectiu per a esdevenir l’objectiu mateix. És el cas d’aquella empresa que se centra en la venda i deixa d’importar-li la qualitat del seu producte o servei. És el cas d’aquell partit que ho converteix tot en campanya electoral, en eslògan, en recurs publicitari… i no atorga l’atenció deguda a les seves propostes polítiques.

Els milions d’anys de supervivència del cargol de la maresma ens indiquen que ha sabut conservar una disciplinada distinció entre el mitjà –pasturar les herbes d’aquests aiguamolls salobres– i l’objectiu –alimentar-se d’un gustós fong. Potser la seva dotació genètica no li permet de fer altra cosa. En el cas humà, el lliure albir ens dóna més marge de decisió… i de confusió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!