Diletant i dissonant

Finalment, Pervez Musharraf, el dictador del Paquistan, ha decidit alçar un mur fronterer amb l’Afganistan per tal d’evitar la infiltració de talibans. Fart de l’acusació que el seu país és refugi d’aquests insurgents, havia apostat per minar els territoris de pas, però les pressions internacionals l’han fet recular d’aquesta bàrbara pretensió.

El problema de fons, però, és que la frontera entre el Paquistan i l’Afganistan és fictícia. Està dibuixada als mapes i prou. A banda i banda, hi viu el mateix poble, el paixtu, que té una arrelada estructura tribal. Aquesta estructura és fortíssima justament a la zona fronterera i és font d’històrics conflictes entre els diversos clans.

Si entre ells costa que es posin d’acord, ja us podeu imaginar què pensen dels mandataris de la capital. Al Paquistan, aquesta zona  rep el nom formal d’Àrees Tribals Administrades Federalment i les seves províncies gaudeixen a la pràctica d’una autonomia amplíssima (per absència de l’Estat sobre el terreny). Les forces armades hi són mal rebudes i, de fet, els intents de Musharraf per mostrar-hi autoritat han fallat sistemàticament.

Per això, quan es denuncia que entre Afganistan i Paquistan hi ha una frontera oberta s’està tergiversant la realitat. No és una frontera oberta sinó una frontera localment inexistent. La divisió administrativa dels acolorits mapamundis no es correspon tampoc aquí amb la geografia humana.

Construir-hi un mur és una idea desesperada, que tindrà el mateix resultat que totes les idees que topen amb la realitat: conflicte, dolor i fracàs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!