Diletant i dissonant

Hi hauria arribat avui, 16 de gener, si no l’haguessin assassinada el dia de Sant Esteve del 1985, allà a la regió ruandesa de Virunga, on feia anys que vivia estudiant i, sobretot, defensant els goril·les de muntanya.

Va adquirir fama a partir d’una portada del National Geographic de gener del 1970. Una dona aparentment fràgil capaç d’entendre’s amb aquests imponents primats provoca inevitablement una curiositat entendrida. Però, a més a més, va saber comunicar al món que anava errat, que la fràgil no era ella sinó els goril·les, perquè el seu hàbitat es reduïa cada vegada més per la inconscient activitat humana.

L’onada de simpatia es va estendre a escala mundial –reforçada encara més per la publicació del el seu famós assaig Gorillas in the mist. La simpatia va anar acompanyada de pressió internacional sobre el govern de Rwanda perquè incrementés la protecció de Virunga i també de donacions econòmiques per a la seva causa.

Tanmateix, aquesta imatge combativa amb tant d’atractiu per a les classes benestants del món occidental tenia unes implicacions pràctiques molt més dures, perquè Dian Fossey era del morro fort: les seves idees eren radicals. Va combatre amb contundència la caça furtiva i va lluitar per la conservació integral de l’hàbitat dels goril·les, però també va oposar-se radicalment al turisme i va boicotejar els zoos. Amb el mateix temps, es va enemistar amb molts personatges influents del govern ruandès i va atacar les ONGs perquè obtenien diners gràcies a la imatge d’ella però no els invertien en els projectes que ella volia.

I va arribar-li una mort tràgica, un assassinat. Qui en fou el culpable? La tesi oficial acusava els furtius –fins i tot, es va detenir una persona que, curiosament, va suïcidar-se a la presó. L’autor de la primera biografia de Fossey, Farley Mowat, ha sostingut que fou un encàrrec d’inversors turístics. Més tard, va sospitar-se del governador de la província, creador d’uns temibles escamots de la mort. Hi havia tanta gent per a la qual havia esdevingut molesta que potser mai no se sabrà la veritat de debò.

El crim va generar indignació i proclames de major compromís en la protecció dels grans primats. Tanmateix, tota aquesta bona fe va dissipar-se amb el genocidi dels tutsis el 1994, que va castigar fortament Virunga perquè s’hi van refugiar molts perseguits.

Avui els goril·les estan més amenaçats que quan Fossey va visitar-los per primera vegada i va sentir la necessitat de dedicar-hi la vida. La nostra solidaritat amb les bones causes és voluble i declina fàcilment quan no hi ha un apòstol esgargamellant-se per cridar la nostra atenció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!