El principal argument –amenaces a banda– contra l’estat propi és que una Catalunya independent no seria viable. S’entén que els contraris a aquest objectiu ho diguin i ho prediquin. De fet, han obtingut un cert èxit en aconseguir que proliferin les respostes que intenten justificar que Catalunya se’n sortiria amb un estat propi.
De totes maneres, la qüestió central, la veritablement crucial, és una altra: ¿és viable Catalunya sense un estat propi?
Tenim una economia que ha sabut crear prosperitat malgrat les adversitats de tota mena, però ¿pot sostenir-se així indefinidament? ¿Pot continuar essent viable amb un dèficit fiscal que s’endú anualment el 8% del seu PIB, amb una manca crònica d’inversions en infraestructures essencials, sense capacitat de gestionar amb mentalitat competitiva ports i aeroports, havent d’empassar-se les bases d’uns models de formació, de recerca, d’innovació, de tributació… que són rèmores per a l’economia productiva? No, l’economia catalana no és sostenible en aquestes condicions i, per això, la prosperitat de Catalunya pot deixar de ser viable si el país no compta amb un estat propi.
Tenim una societat que s’ha sabut modelar amb un nivell notori de resiliència. L’alt valor de la convivència, la capacitat i la voluntat d’integració, la solidaritat interna, l’emprenedoria social, una notòria emancipació respecte de les administracions públiques, un funcionament més actiu de l’ascensor social… són trets característics de la realitat catalana. L’estat propi no els posaria en qüestió sinó que els reforçaria. En canvi, allò que els fa perillar és la continuïtat en un marc normatiu, l’espanyol, que cada vegada intenta immiscir-se més en les polítiques socials per tal que segueixin uns criteris únics, fixats sense tenir en compte les especificitats de Catalunya i, per tant, amb vocació d’anul·lar-les. El model social de Catalunya pot deixar de ser viable si el país no compta amb un estat propi.
Tenim una cultura que despunta per la seva creativitat i per la seva projecció internacional, amb un prestigi i una qualitat superiors a les d’altres amb una població comparable a la nostra. La llengua i la cultura han resistit i superat les vicissituds contràries de la història, però els temps han canviat i ara es necessiten uns instruments que no tenim i que no ens permeten tenir per culpa de la norma constitucional. Així doncs, la cultura de Catalunya pot deixar de ser viable si el país no compta amb un estat propi.
En definitiva, si posem als platets de la balança la viabilitat d’una Catalunya independent davant la viabilitat d’una Catalunya dependent com ara, el resultat és clarament favorable a l’estat propi. Només cal formular-se les preguntes correctes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!