Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
Per obligacions d?última hora, vaig faltar a la presentació de dos llibres que acaba de publicar Símbol Editors. Dues traduccions d?obres clàssiques, encara pendents d?incorporar a la nostra llengua. Com si es busquessin antics equilibris, ens arriba alhora Walden, del nord-americà Henry David Thoreau, i Dersú Uzalà, del rus Vladímir Arséniev.
Malgrat que podem incloure-les en el mateix gènere ?totes dues peces relaten experiències personals de descoberta de la natura?, presenten dues diferències bàsiques. Thoreau explica, d?una banda, la seva particular aventura, la qual, de l?altra, és resultat d?una decisió premeditada, amb la clara pretensió d?experimentar una nova forma de vida. En canvi, Arséniev centra la seva narració en Uzalà, un membre de l?ètnia nanai, sítia a l?extrem oriental de Sibèria, a qui ha conegut en els seus viatges i per qui sent una profunda amistat. Uzalà no ha fet cap opció, sinó que mostra l’única manera que té d?entendre la realitat, la pròpia de la seva cultura.
Thoreau escull voluntàriament la solitud. Ell mateix situa d?entrada el context del seu llibre des de les primeres ratlles:
Quan escrivia aquestes pàgines, o la major part d?elles, vivia sol, al bosc, a una milla de qualsevol veí, en una casa que havia construït jo mateix, a la riba de l?estany Walden, a Concord, Massachussetts, i em guanyava la vida amb només l?esforç de les meves mans.
(Tradueixo lliurement de l?original anglès. Sens dubte, la versió de Símbol Editors deu estar més ben resolta).
Per què fa aquesta opció? Perquè vol entendre la societat des de la llunyania i, a partir d?aquesta comprensió, elaborar una proposta de vida renovada. Per això, Walden ?que no és cap joia des d?un punt de vista literari, sigui dit de pas? recull una amalgama de descripcions de la vida bosquerola que serveixen per a fer una crítica social, especialment sobre els hàbits consumistes de la gent i el seu distanciament mental de la natura. Al mateix temps, construeix propostes alternatives de com hauria de ser l?economia i la societat. Convé recordar que Thoreau s?inscrivia en el corrent filosòfic del transcendentalisme americà, molt important a mitjan del segle XIX, quan publica l?obra. És una reivindicació de la força del sentiment davant la racionalitat pura i sosté que Déu és immanent, és a dir, que està present directament i constantment a totes les coses. D?aquí, aquesta predilecció per la natura.
La filosofia que impregna Walden ha estat font d?inspiració per a molts pensadors i artistes posteriors. També hi ha qui li atribueix un mèrit directe en decisions pràctiques com la creació dels parcs naturals i com a substrat ideològic recollit primer pel moviment hippi i després per l?ecologisme.
En qualsevol cas, és una obra de referència, sobretot els Estats Units, malgrat que Thoreau va morir sense gaire reconeixement públic.
Semblantment, Dersú Uzalà no adquireix autèntic relleu internacional fins que el cineasta japonès Akira Kurosawa la utilitza com a base de la seva pel·lícula homònima.
Més ben escrita, la vida d?aquest caçador solitari traspua una saviesa mil·lenària, que identifica la persona com una part de la natura en què viu, fins al punt que els pronoms personals són escassos en la seva parla. L?explorador rus queda captivat d?aquesta filosofia vital ?alguns exegetes hi troben bases animistes? i la descriu meravellat, convençut que és un estil de vida digne de prendre en consideració.
Malgrat les dissimilituds indicades, ens trobem amb dos textos que presenten personatges excepcionals, amb una relació excepcional amb la natura, per bé que des de sensibilitats diferents. L’un vol revolucionar la seva cultura a través de les lliçons que aprengui durant aquest allunyament disciplinadament triat, mentre que l?altre manifesta simplement la seva cultura, que és la base d’un comportament diferenciat i admirable.
Malgrat que han passat molts anys des de la seva publicació (el 1844 i el 1923, respectivament), són obres de lectura obligada per a qui vulgui tenir una perspectiva històrica del pensament sostenibilista, tan prometedor avui. Benvingudes siguin, doncs!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Pere, gràcies pel "post" sobre en Thoreau. Quan era adolescent vaig veure aquella pel·lícula de "El club dels poetes morts" i, durant una temporada llarga, en Thoreau i companyia van estar molt presents en la meva vida. M’hauré de comprar el llibre de Walden en català… ja!
Estic acabant el llibre de l’Arséniev que tan bé han editat La Núria Sales i el Jaume Ciurana. Bé, suposo que l’acabaré si no és que l’artrosi galopant i la tendinitis m’ho impedeixen. El llibre és llarg i pesat, no pesat perquè sigui avorrit, sinó pesat de pes físic, de grams!. Llegir al llit amb el Dersú és ficar-se de ple en l’ambient de duresa dels exploradors siberians. Les mans balbes, la fatiga crònica…, sembla com estar al campament de l’Arseniev i companyia amb un foc trèmol al terra després d’haver travessat la taigà i haver fet llenya sense guants i a 15 sota zero. M’agrada quan m’adormo rendit pel cansament d’aguantar el pes de Sibèria a les mans pensant que estic travessant el país de l’Ussuri. Excel·lent llibre, com tots els de la col·lecció de viatges i vaitgers de Símbol editors. Jaume, Núria, el proper que no viatgi tant o que escrigui menys!! És que els anys no perdonen. Són massa exploracions literàries per aguantar tant de pes…