El buit del temps

En gener de 2000 un bòlid que devia fer uns 4 metres de diàmetre i unes 200 tones va penetrar l’atmosfera terrestre. Menys d’un 1% d’aquesta massa va sobreviure la trajectòria atmosfèrica i l’impacte, recollint-se finalment només uns 10 kg de material. Aquest era una munió de fragments caiguts sobre el llac Tagish, localitzat al Territori del Yukon. La sort va ser que el llac era glaçat i que el descobridor dels fragments, Jim Brook es va assessorar abans de tocar-los. Recollits amb cura i mantinguts a baixa temperatura, els fragments del metorit del llac Tagish estan considerats per la comunitat científica com un dels més antics, millor preservat i la representació més prístina de la composició dels meteorits.
Aquest meteorit pertany al tipus de condrites carbonàcies, riques en materials orgànics. Ha plogut molt, tecnològicament i científicament parlant, des que els químics de la dècada de 1960 hagueren de desenvolupar les tècniques analítiques adients per investigar les mostres lunars i els metorits, molt notablement, el caigut a Murchison (Austràlia) a finals d’eixa dècada. Joan Oró fou un dels pioners en eixa química analítica extraterrestre que ens obre la perspectiva sobre què passava al començament del nostre sistema planetari, abans de la formació del planeta Terra.
Ara científics canadencs i dels EUA acaben de publicar en Science, emprant mètodes i tècniques que deixarien bocabadat l’Oró, un estudi de la composició mineralògica i de composts orgànics de quatre fragments escollits del Tagish. Els científics liderats per Christopher D. K. Herd, de la Universitat d’Alberta, proposen tota una sèrie de porcessos i mecanismes per a l’origen i transformació dels composts orànics presents al meteorit. Un dels factors novedosos considerats és la síntesi orgànica en presència d’aigua i la calor generada pel decandiment radioactiu dels materials asteroidals primigenis, a partir dels quals es formaria el meteorit. La comparació amb altres materials meteorítics ofereix dades del que seria la química extraterrestre mentre es formava els sistema solar.
Com sempre, l’altra cara de la moneda l’ofereixen els mitjans de comunicació que, agafats al clau de que algunes de les molècules identificades tenen interés biològic, aboquen l’exhibicionisme propagandístic habitual. La nota trista la dóna Chandra Wickramasinghe que, segons The Scientist, pensa que aquestes molècules són el resultat de la descomposició d’organismes extraterrestres, una opinió extravagant científicament insostenible.

A la foto, Jim Brook, del veïnat del llac Tagisgh, recol·lector escrupulós dels fragments del metorit que els va guardar congelats durant vuit anys i que, segons algunes fonts, va rebre 850.000 dòlars d’un consorci d’institucions científiques a canvi d’aquestes mostres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!