pereto |
divendres, 5 de març de 2010 | 16:14h
L'any 1969 va caure un meteorit prop de la localitat australiana de Murchison. En una superfície d'uns tretze km2 es recolliren gairebé 100 kg de fragments. Es pot dir que el meteorit de Murchison és un testimoni de l'origen del sistema solar i que la seua composició química és una finestra a la complexitat química del nostre univers. Possiblement, aquest material és un dels més analitzats de tots els temps. Poc després de la seua caiguda es començà l'estudi dels seus components i el llistat no ha deixat de créixer: aminoàcids, hidrocarburs, bases nitrogenades, sucres, etc. Aquesta extraordinària diversitat química ens parla de la potencialitat del carboni per a generar composts i també ens indica que en la Terra primitiva podria haver hagut un paisatge químic molt ric abans de l'aparició de la vida.Per als estudis de l'origen de la vida, el meteorit de Murchison sempre ha estat una font d'inspiració. En temps prebiòtics, la Terra era bombardejada per quantitats enormes de meteorits i cometes. El testimoni dels cràters lunars ens permeten extrapolar i estimar aquestes quantitats: Carl Sagan pensava que devien ser de l'ordre de 10 milions de tones anuals de carboni orgànic que plourien sobre la Terra.
La història del Murchison està plena de moments remarcables, com ara quan es va comprovar que la quantitat i diversitat d'aminoàcids presents coincidia molt bé amb els resultats dels experiments de descàrregues elèctriques sobre atmosferes de gasos reactius que havia fet Stanley Miller. O quan David Deamer va descobrir que del Murchison es podien extraure molècules amb capacitat d'autoorganitzar-se i formar vesícules. O quan l'anàlisi fina dels aminoàcids presents revelà que no hi havia mescles idèntiques dels isòmers òptics (les imatges especulars, D i L) sinó que eren mescles enriquides en el tipus d'isòmer emprat per la vida.
Ara uns grups de recerca d'Alemanya, França i Àustria, han analitzat per primera vegada el Murchison sense cercar un tipus de molècules concret, sinó veient tot el que hi ha. Els resultats es publiquen a la revista de l'Acadèmia de Ciències nord-americana (PNAS) i mostren que la diversitat molecular continguda en el Murchison és molt més gran del que s'imaginava. Aquesta nova perspectiva reforça la idea de que la geoquímica i la bioquímica exploten un modest subconjunt de la química disponible al nostre univers: el real és un sospir del possible.
