El buit del temps

Caminar per París, en qualsevol estació de l’any, t’omple de sensacions. Primavera té allò de la renaixença de la vegetació, d’una llum clara, el cel nítid, un vent suau fresc, un sol que ja escalfa. Visitem la gran exposició d’Odilon Redon al Grand Palais. Magnífica i suggeridora. No sabia de les lectures de Darwin de l’artista imaginatiu i oníric. Sí que els seus monstres havien inspirat Pere Alberch.
Després d’una llarga cua al Museu d’Orsay, tenim el temps justet per visitar l’exposició de fotografia prerafaelita. Ens delectem amb el perfeccionisme malaltís dels paisatges a l’aquarel·la de John Everett Millais o les enigmàtiques fotografies de Lewis Carroll i els retrats de Julia Margaret Cameron, per a qui va posar el mateix Darwin.
Abans, però, havíem tingut temps de fer l’excursió obligada a les llibreries del barri llatí. Entre tot el trobat, remarque el darrer llibre de Michel Morange: La vie, l’évolution et l’histoire (Odile Jacob). Un llibre de Morange, precisament, acaba d’inaugurar la nova col·lecció de Pensament Científic coeditada per PUV i l’IEC. Es tracta de Els secrets del que és viu. Contra el pensament únic de la biologia. Dijous passat a la Fira del Llibre de València en parlàvem d’aquesta novetat dins del panorama de l’assaig en català.

Fotografia: John Robert Parsons, sota la direcció de Dante Gabriel Rossetti, Jane Morris posant en la casa de Rossetti (1865). Londres, Victoria and Albert Museum © V&A Images / Victoria and Albert MUSEUM, London.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!