El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
La internacionalització de la vergonya
Ahir The New York Times passejava pel món la infàmia valenciana. A compte de les mobilitzacions a les places de moltes ciutats, Raphael Minder lligava la indignació de la gent amb la indignitat dels governants. I l’exemple explicat llargament era el cas de l’actual llogater del magnífic palau de la Plaça de Manises de València. Demà renovarà segurament el contracte de lloguer, però si hi ha justícia en aquest país, serà amb data de caducitat molt propera. I continuarà la vergonya, ara ja amb fama planetària.
Desplegar pel món la vergonya de vegades porta resultats positius, perquè l’avergonyit recula. Ara que l’antic pati del col·legi de Sant Josep dels Jesuïtes s’ha lliurat de la maledicció immobiliària, em ve a la memòria la campanya internacional que vam fer des de la universitat en favor del nostre Jardí Botànic. L’amenaça de les tres tristes torres (tres gratacels de 20 plantes) en les proximitats del Jardí Botànic despertà la solidaritat del Royal Botanical Garden d’Edinburgh, l’Orto Botanico Palermitano de Palerm, el Botanischer Garten, Johannes Gutenberg Universität de Mainz, els Royal Botanical Gardens de Kew, el Jardim Botanico, Instituto de Botanica de Sao Paulo, el Museu, Laboratório e Jardim Botanico da Universidade de Lisboa, l’Instituto ed Orto Botanico dell’Università de Gènova, l’University Botanic Garden d’Oxford, el Botanischer Garten u. Botanisches Museum, Freie Universität de Berlin, el Jardí Botànic MariMurtra de Blanes, el Conservatoire Botanique du Museum National d’Histoire Naturelle de París, l’University Botanic Garden de Cambridge i el Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sòller.
L’efecte immediat de tot allò és que de les tres torres, dues escamparen el poll cap a altres zones de la ciutat. La tercera, un maleït hotel, ha trigat setze anys. Algú hauria d’agraïr aquell suport i donar-los la bona nova, perquè no hi ha suficients Jardins Botànics al món perquè ni un de sol siga sacrificat en benefici del desenvolupament urbà (de la carta enviada per A. I. Milanez, director de l’Institut de Botànica de Sao Paulo).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recordo la campanya que vàreu fer per salvar el Botànic, i com es va abocar la gent a participar-hi. Per sort el projecte va aturar-se (però no del tot, pel que s’ha vist després).