El buit del temps

Segons Richard Burton, el més bell de la Liz Taylor eren els seus ulls. Se n’ha parlat molt del seu color, que si eren com violeta. Poden haver-ne, però solen associar-se amb l’albinisme, que no era el seu cas evidentment. Sembla que els seus eren d’un blau profund, que amb la il·luminació adequada prenien tonalitats captivadores. Color a banda, tenia una doble fila de pestanyes que inclús sense cap maquillatge li atorgaven una bellesa particular. Roxanne Palmer, al seu bloc de Slate, es refereix a la Taylor com una bella mutant. La mutació del gen foxC2 provoca, entre altres alteracions, distiquiasi, segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina: presència
congènita d’una accessòria, anormal, segona fila de pestanyes, desviades
cap endarrere; provoca conjuntivitis, queratitis, entropi i, a vegades,
úlceres i opacitats de la còrnia. La sort de la Taylor fou que les dues fileres de pestanyes eren exteriors en el seu cas. Diu el periodista Javier Yanes a Público que aquesta mutació va ajudar Liz Taylor a sobreviure en l’ecosistema cinematogràfic. Això, per a l’evolució no és prou. Cal a més reproduir-se i sabem que la Taylor tingué quatre fills. Seria interessant saber a més quants d’ells porten la mutació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!