Posar en sintonia, en la marxa cap a la República catalana social, el govern de Barcelona amb el de la Generalitat, en col·laboració estreta, no exempta de crítica constructiva quan calgui.
Atacar de forma valent i decidida els problemes més greus de Barcelona, com poden ser l’accés a l’habitatge, la degradació turística, la circulació (transport, infraestructures i comunicacions) o la inseguretat ciutadana als barris, contaminació i medi ambient, atur i condicions de treball, neteja.
Atacar tots aquest problemes vol dir anar a les causes del seu enquistament, començant per l’abismal diferència de poder adquisitiu entre barris.
Lluitar aferrissadament contra la gentrificació.
Discriminació positiva a favor dels barris i districtes amb menor renda per càpita pel que fa a la provisió de serveis públics com educació o sanitat, amb prioritat del període 0-3.
Afavorir la cohesió social: posada en marxa de llars per a indigents, gestionades per cooperatives, amb la creació de llocs de treball corresponent.
Potenciació del voluntariat social i de l’economia social i cooperativa.
Política dràstica de creació d’habitatge social.
Establiment d’una xarxa de fonts i d’urinaris públics, salubres, funcionals i bells des del punt de vista estètic.
Potenciar de forma efectiva la música i la cultura popular, el teatre, el cinema i l’òpera. Atenció preferent als artistes joves.
En resum: fer de Barcelona, ciutat complexa i cosmopolita, una llar de tolerància i respecte entre ciutadans de tants orígens i parles, així com la capital de la República social catalana, oberta a Catalunya, als Països Catalans i sempre ben activa en la solució dels principals problemes del món: atenció als refugiats i emigrants econòmics, afavorir l’emergència de formes econòmiques anti-capitalistes i front comú contra les onades de populisme feixista que estan apareixent.