Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’altre dia vaig veure un reportatge per TV sobre la vida i el que fer artístic de Ruper Ordorika (Oñati, Gipuzkoa, 1956), un dels grans noms de la cançó en llengua basca. Ordorika és un home grandot, dedicat a la música des de primeries dels anys 80, que va fer part d’un conegut cercle literari –la Banda Pott- amb escriptors com ara: Joseba Sarrionandia, Bernardo Atxaga, Jon Juaristi i Manu Ertzila. Fa uns mesos, hi vaig estat molt capbussat en la seva obra -m’hi passava hores i hores posant-hi els seus temes (…)
Una veu d’un timbre agradós, unes cadències subtils i belles … sembla mentida com malgrat la dificultat d’entendre l’euskera la de sensacions que et poden produir unes cançons, unes músiques com les que ell, en concret, manufactura. Aquest va ser, sens dubte, el meu cas. Un cantant que apunta alt tot partint del llegat d’en Mikel Laboa i d’en Benito Lertxundi.
Vet aquí un dels temes més bonics d’aquest cantautor que beu del rock i de la música dels nostres dies:
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!