Pere Meroño

Entrevista al conegut blocaire el qual ha publicat un interessant, i ben actual, llibre sobre el Partit dels Socialistes de Catalunya (…)

. Xavier, per què aquest llibre i no un altre?

. El motiu és doble. D’una banda, la voluntat de provar l’autoedició per Internet. Això de pujar l’arxiu, fer-te la coberta, la foto, els textos i tot plegat i que després en surti un llibre mínimament presentable que es pugui comprar per Internet a petició era una cosa que calia provar. De l’altra, perquè si havia de fer un monogràfic a partir del material del bloc, el PSC era i és un tema recurrent. I crec que encara no se’n parla prou.

. Per què a Internet i no mitjançant les formes tradicionals de publicació?

. En part per la novetat que et comentava. Però a més les formes tradicionals passen per trobar un editor que es vulgui comprometre amb un llibre d’un títol tan explícit i d’un contingut tan crític. I sovint l’editor hi vol ficar cullerada. I encara una altra cosa: el sistema a petició fa que no quedin llibres morts en cap magatzem, cosa que el medi ambient també agraeix.

. Tenies clar que el mitjà havia de ser www.lulu.com  o te’n vas rumiar altres opcions?

. Inicialment no en coneixia cap altre. Després, quan ja havia començat el procés, vaig tenir notícia d’una empresa vinculada a la Universitat de Girona, però les condicions no eren tan avantatjoses i en qualsevol cas estava decidit a treure el llibre ja. En una altra ocasió potser provo una altra empresa. Ja m’han proposat que escrigui un llibre sobre CiU o sobre ERC.

. Crec que també has emprat Amazon…

. Lulu ofereix un servei que inclou en un sol paquet ISBN i distribució. El que passa és que de moment aquesta distribució es limita al mercat nord-americà i algun país més. L’accés a Amazon i altres portals hi està inclòs, però en el meu cas no ha estat gaire valuós perquè la demanda de llibres en català a Amazon crec que no és gaire alta.

. I altres mitjans de difusió –xerrades, presentacions…-. Me’n pots fer cinc cèntims?.

. Hem fet una presentació a la biblioteca d’Arenys de Mar, l’àudio de la qual vaig penjar al bloc. Va ser molt interessant to el que s’hi va dir. Entre el públic sí que hi havia un parell o tres de militants del PSC, que van voler intervenir i així van poder tenir una mica de debat polític. La segona presentació s’ha fet a la llibreria Robafaves de Mataró, on sembla que el llibre ha despertat força curiositat.

. Em penso que no n’inclous, en l’oferta, descàrrega ni pagant ni de franc. Per què?.

. Si no ho vaig entendre malament, el paquet de distribució que abans et comentava excloïa la descàrrega. En tot cas, tractant-se de material publicat al bloc, el contingut ja és força accessible. Crec que la gràcia és el llibre imprès. Si no, ja tenim el bloc.

. Pel que fa al copyright, en fas servir el convencional. No t’havies plantejat cap sistema tipus Creative Commons. Per què?.

.  En aquell moment no m’hi vaig entretenir. Recordo que el tram final va ser una mica complex i tenia ganes de publicar-ho i anar per altres coses. El llibre ja estava a punt i volia tenir-lo a les mans. Segurament en el futur optaré per llicències lliures.

. En podem parlar de números: visites, vendes…

. Encara no m’he pogut comprar un apartament al mar. És broma. N’he venut algunes desenes i això m’ha permès compensar les despeses dels que he volgut regalar. Perquè el problema de l’autoedició és aquest. L’editor convencional et dóna uns exemplars per a promoció personal i aquestes coses, però quan jo vull fer això, cada llibre em costa el seu preu de cost, que tractant-se de llibres a petició és més elevat. Si algú té un llibre que pensa que pot vendre’s per centenars, crec que l’edició convencional continua essent la millor opció.

. Per acabar, el teu balanç?

. Molt positiu. Un llibre encara és un llibre, i per molt que expliquis que és autoeditat i que és molt millorable, a la gent li fa gràcia. A mi m’ha permès arribar a persones que no són usuàries d’Internet i que també tenen dret a accedir a aquests continguts. M’ha servit com a pretext per fer veure a la gent que allò que pengem als blocs també està “publicat”, cosa que no tothom percep encara. M’ha permès posar els apunts del bloc a la Xarxa de Biblioteques ( http://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/ ) i que el llibre es pugui prestar, cosa que no podia fer amb el bloc. M’ha permès fer presentacions de llibres (perquè els llibres es presenten, però els blocs encara no). Ha estat una excusa per continuar parlant de blocs i de política fora de la xarxa. Però m’hauria agradat que el llibre fos un punt de partida per debatre sobre el PSC, i en aquest punt he trobat massa reticències. Sap greu que la resposta socialista sigui tan evasiva. Crec que el títol els espanta i es pensen que hi trobaran insults, però en realitat el llibre és una anàlisi de punts febles que si jo fos socialista aprofitaria. Passats uns mesos, també em vaig adonar que era una manera molt distreta de reviure el període polític que va de febrer de 2006 a agost de 2007. La tria d’apunts és un exercici semblant a l’elaboració d’una antologia. Encara ara de tant en tant obro el llibre per qualsevol pàgina, hi faig una ullada i penso que sembla mentida que hagi passat tan poc temps. Ha estat molt intens, tot plegat. O si més no l’activitat blocaire em deixa aquesta sensació.

                                 . El crim del caixer automàtic

                               . El crimen del cajero automático 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!