A Itàlia, la revolució de 1968 va començar abans -1966/67- i va finar força més tard -1975-. A més a més, comptà amb protagonisme estudiantil però també amb una puixant base obrera i assolí una radicalitat inusitada.
Estudiants mobilitzats per un ensenyament on l’alumnat hi tingués la paella pel mànec; amb un sistema educatiu, la definició de matèries, les avaluacions, la gestió dels centres, amb hegemonia de l’estudiantat.
A Trento vila d’allò més catòlica i democristiana, al nord del país, es creà a les primeries dels seixanta la primera facultat de sociologia d’Itàlia. Allà es plantà la llavor de fondes formes de lluita, de vindicació, d’autogestió dels centres. Tot plegat de la mà d’una colla de valuosos dirigents, integrants, més endavant de partits com ara: Lotta continua, Primera Línia, Potere operaio, la revista Quaderni Rossi, -els quals integraren, amb altres col.lectius, l’anomenada àrea de l’Autonomia, amb més de 2 milions de militants i simpatitzants- i del grup armat Brigades Roges.
Un àmbit que féu anar de corcoll, políticament, al partit comunista més poderós d’Occident i al primer sindicat italià -la CGIL- i que desafià el poder democristià.
El llibre que s’esmenta més avall, és una breu història de les lluites a la facultat de Sociologia de Trento. Un botó de mostra del que fou el maig del 68 més viu, calent, interessant, i revolucionari -també, i no és d’estranyar, el més amagat perseguit.
Qui vulgui conèixer un altre maig, de la boca d’un periodista honest i jove, amb tot de testimonis dels protagonistes, hi té una ocasió d’or amb aquest llibre amè, clar, i llegidor.
– Vietato Obbedire (Prohibit obeir). Concetto Vecchio. Bur-Biblioteca Universale Rizzoli. 251 planes. 8.60. Segona edició juliol de 2005. Milà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!