Pere Meroño

“Sóc poc partidària d’explicar les coses que faig. Diuen que sóc hermètica i distant. Però treballo per tothom”. Dit això, Joana Cera, ens convida a veure el vídeo.

Imatges exteriors: Un prat. Una casa. Espai muntanyós. Pedres regades. Una dona que les grapeja, les retrata. Imatges intern: Nivell Zero. Instal·lació in progress. Un tou generós de diaris. Una dona jove abillada de color carbassa i calçada amb esclops de fusta. Ella i l’home que l’ajuda, es renten els peus amb cura i parsimònia. Mica en mica, l’home col·loca les peces de fang. Ella, mentrestant, hi posa les pedres translúcides.

Deu minuts de perfecta conjunció fílmicoartística. I magnífica factura i composició.

L’artista pren la paraula i no la deixa.

Diu que la peça du al ritual. Que quan treballa es deixa fluir. Que ha requerit la presència d’un home per tal de barreja energia femenina amb energia masculina. Aplegar els extrems, se’n diu. Vol transcendir el moment horrible del Planeta, a hores d’ara. Plantar terra nova amb bones intencions. Alhora, n’ha aportat tres textos –el full de l’exposició, el text del catàleg, i un poema que no ha gosat de publicitar.

Ha tractat i ha aconseguit que tot quadri perquè quedi rodó. N’ha volgut tractat de la desmesura del moment actual del planeta, de la humanitat.

Per això se’n diu “Sense mesura variable”.

90 persones assistents. 4000 diaris per fer-ne el tou. 78 pedres transparents. 414 peces de fang. 10 minuts de durada del vídeo.

I un deu per a la instal·lació artística i per a la Fundació que l’ha acull.

. Sense mesura variable. Joana Cera Bernad. Fundació Suñol. Fins el 28 d’abril. Barcelona.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans