Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Ja en porto un bon tros del llibre de la Marina Subirats sobre la Regió Metropolitana de Barcelona (vora 200 municipis i més de 5 milions d’habitants), en un treball sociològic que abraça des dels anys 80 fins el 2006 (…)
Es tracta d’una il·luminadora i enlluernadora síntesi sobre el què ha succeït en aquells trenta anys meravellosos en el cor de Catalunya. Una obra de lectura imprescindible per als estudiosos, els activistes i els polítics –si no han perdut o no han assolit, encara, la capacitat de llegir. Una lectura que m’acompanya, tothora, al metro, el bus, el tren, i el sofà de casa. I també en aquesta llarga i intensa tarda de divendres de cabussament cultural
Joan Colom. Fotografies 1957-2010. Jo faig el carrer
El MNAC presenta la primera antologia dedicada a aquest fotògraf no professional que podem considerar pioner del fotoperiodisme a casa nostra (i que a diferència dels descendents d’en Català-Roca, ha tingut a bé de donar a un museu català la seva col·lecció completa.
Ara, en podem fruir d’una mostra integrada per cinc centenes de fotos. Hi tenim a l’abast, doncs, tota la seva trajectòria (el barri Xino, la setmana santa, les col·laboracions a El Correo Catalán i altres mitjans, els reportatges fets durant els anys 90…).
Colom va produir bona part de les fotografies amb el sistema d’amagar la càmera sota la gavardina i disparar per sota del nivell de la cintura –com veia i filmada el món, per cert, el realitzador japonès Yasuhiro Ozu.
Una atenta passejada per la mostra que ens ofereix el MNAC, us permetrà, sens dubte, descobrir un gran fotògraf.
A destacar que entre les moltes fotos dedicades a la gent menuda, a la que va forta d’armilla, hi trobem retratat, tot passejant pel Raval, d’incògnit, l’actor nord-americà John Wayne, estem al 1963.
Serà una sorpresa conèixer, de primera mà, aquella Barcelona lletja, derrotada, bruta, repulsiva, grisa, agenollada… poblada de meques, proletaris, misèria, militars, falangistes, capellans… que en Colom tan bé reflexa amb la seva mirada fotogràfica.
Deixo enrere l’exposició, ara que les portes del MNAC es tanquen. I tinc el plaer, mentre baixo, com una bala, les escales que enllacen el Palau Nacional amb la plaça d’Espanya, de veure com Barcelona s’enfosqueix, s’ennegreix, riallera i festiva, visitada per un munt de joves que volten per la zona, que veuen els preparatius de la nit de cap d’any que l’alcalde Xavier Trias vol, bona pensada, que adquireixi perfil i projecció internacionals. Sí, efectivament, Barcelona es posa el vestit de nit, ben il·luminada, atractiva, i més maca que mai (d’això li devem molt i molt al millor batlle que n’ha tingut; Pasqual Maragall).
Propera parada: la Filmoteca de Catalunya.
Fritz Lang americà
“Fury” (Furia), és la primera producció americana del gran director alemany. És un drama criminal que reflecteix el linxament contra una persona innocent acusada d’un presumpte delicte. Una grossa denúncia contra la mentida la incultura, la intolerància social, la ràbia, i la violència de la societat nord-americana.
Spencer Tracy, Sylvia Sidney, Walter Brenan… són els principals protagonistes de la cinta filmada en 1936 produïda per Joseph L. Mankiewicz, i que la Metro Golden Mayer va censurar en forma de retallades d’algunes escenes.
Un gran film del sempre mestre Fritz Lang.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!