Pere Meroño

El vaig conèixer, només, d’un parell de trucades telefòniques –per tal d’empendre alguna “iniciativa sindical d’abast”- i de força referències de gent del moviment obrer organitzat i de l’esquerra d’esquerres de casa nostra. Me’l dibuixaven com una persona de projecció gairebé mítica, propera, lligada a les lluites aferrissades en defensa dels treballadors i les treballadores. Un home com cal i n’hi ha hagut de ben pocs (…)

En Manté, com en Francesc Gallissà i en Josep Maria Gasch, fundadors de l’excel·lent grup de juristes laboralistes i en matèria de drets civils Col·lectiu Ronda, venien de l’esquerra radical. En concret, giraven a l’entorn de les Plataformes Anticapitalistes del Vallès –on hi varen militar, per cert, els Consellers de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura i Antoni Castells- un poderós aplec de treballadors lligats al moviment de comissions obreres, pertanyents a grans empreses –singularment DELPHI-, i d’ideologia comunista consellista, que varen donar lloc, sota el liderat d’en Diego Fàbregas “El pájaro”, a l’Organització d’Esquerra Comunista-OIC.

L’OIC -quan la democràcia venien mal dades per l’esquerra més combativa- es va fusionar amb el Moviment Comunista-MCC –formació marxista i leninista, pensament Mao Tsé Tung-, fins la desaparició d’ambdues forces no gaire després.

Desconec si en Pep Manté s’hi va afiliar, abans d’entrar a Iniciativa per Catalunya, al PSUC, l’important, però, és que mitjançant “Ronda” van contactar amb la part més viva i combativa del moviment obrer –la gent del COP sindical i polític (ara, fent part de les Candidatures Alternatives del Vallès/CAV), grups sindicals autònoms de grans empreses, els estibadors portuaris, sanitaris, molt especialment metal·lúrgics…, la Federació de Treballadors de Catalunya-FTC, el moviment del cooperativisme…

Per cert que el COP municipal em recorda, en petit, al que fou un poderós moviment sindical, molt implantat a l’illa de Tenerife, la Confederación Autónoma Nacionalista Canaria/CANC -que hi vaig conèixer prou bé durant l’any que vaig viure a Tenerife- que aglutinava tot de grups sindicals assemblearis i autònoms del transport públic –els conductors de guaguas, autobusos urbans; la indústria tabaquera; els estibadors portuaris; gent de la sanitat; universitat; ensenyants, funció pública…- i que va hegemonitzar el món sindical i nacionalista d’esquerra a Tenerife tenint prou força per crear una formació política pròpia.

El cas és que, de tot plegat, va brollar un “imperi” politicosindical on tot era autònom però hi tenia coordinació (advocats, sindicats, moviment cooperativista), van construir una escola de formació política i sindical, amb una masia on hi impartien la formació. Una xarxa extensa, influent, molt i molt viva amb gent de la qual hi he tingut el plaer i l’honor, personalment, de poder treballar. Un “holding” social, d’esquerra combativa, atípic i d’extraordinària vàlua que devem, entre altres, a en Manté, en Gallissà, i als dirigents sindicals i cooperatius amb consciència de classe, ferms, valents, que el varen impulsar i impulsen.

Avui, la FTC és integrada dins la Intersindical Alternativa de Catalunya/IAC (amb CATAC, USTEC-STES, CAU…-, “Ronda” funciona prou bé, també els altres grups i iniciatives …

Ha estat un moviment, uns col.lectius, que mereixerien -ho dic de tot cor-, una colla d’estudis en el camp de la història, de la sociologia…, per part de gent universitària, com a mostra d’estructures planes, horitzontals, on autonomia és compatible amb coordinació…, uns estudis que en donessin fe d’un delit social, sindical, que és tot un exemple, ben viu, per a la societat civil catalana.

Bé, ha estat la tasca, durant gairebé tota una vida, de gent que volia transformar la societat, construir el socialisme.

En Pep Manté n’era un d’ells, descansi en pau.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!