Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La plaça de la Vall d’Hebron és un punt fort dels socialistes. Divendres tarda, mentre prenia la fresca i enllestia “Cobra” del gran Frederick Forsyth –mestre del triler, i conservador com jo, ell de dretes i jo d’esquerra marxista, dues persones ageés –, d’edat, que en dirien en francès, jubilats i no té dubte que antics obrers, i un parell de ganàpies d’entre 18 i 24 anys, instal·laren un estand psoesocialista (…)
Persona que hi passava, bossa que li he era regalada; la quitxalla se’n va fer un tip de globus, caramels, i altres elements del marxandatge polític. Nodrit i gran graner del PS, tothom n’agafà els obsequis. Alguns fredament, altres amb més calidesa.
Ma filla menuda, per acabar d’adobar la sessió de lectura i observació, va i m’etziba, tot agafant un caramel degudament batejat:
. Papa, a què no saps que vol dir PSC?
. … (!?)
. Jo ho sé, vol dir pep-si-cola.
Justa la fusta, ben jugada, mai no ho hauria dit millor …
Paraula de Júlia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!