Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

24 de juliol de 2010
0 comentaris

Papa, per què no us separeu?

. “Papa, per què no us separeu?, li diu una nena, d’uns 6-7 anys, al seu pare, mentre fan via cap a l’escola” (…)

 . “Com dius?

 

. A l’escola, els nens, els pares dels nens que lis passa això se separen, i vosaltres sempre esteu: “Ai, deixa’m, no em toquis…”, discutint i això.

 

. I això de separar-se, és bo o dolent, bonica?

 

. Jo no vull que us separeu, o sigui que fes cas a la mama i no la facis enfadar, que jo no vull que us separeu!”

 

La conversa, finalment, es clou amb un petó ritual de filla a pare.


CAT ’06  La nit dels somriures glaçats


 

Josep Pallach 1920/1977 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!