Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Sempre em fa content de tenir notícies d’aquest carrer de Londres –United Kingdom-. Avui mateix, divendres 17 de juliol, n’he rebut un paquetet, que m’han dut a la feina –així n’evito incidències i n’asseguro una perfecta recepció-, que contenia dos exemplars del meu darrer llibre. La comanda la vaig fer, justament, set dies abans (…)
Allà, hi ha la seu social de Lulu Enterprises UK Ltd, qui en va rebre la meva ordre de compra, els meus calerons, i n’ordenà, al seu torn, a la impremta –que l’any passat, amb el meu llibre El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático, era a Sevilla (Espanya), la provisió del nombre d’exemplars suara esmentat.
Rebo, doncs, el sobre gran. Fa 15 anys que faig llibres, i malgrat tot, sento idèntica joia: l’olor, el tacte del llibre acabat d’estrenar, just sortit de Ca l’impressor. I aquesta magnífica portada “assolida” com per art d’encanteri.
Una mica abans de tot això, finia la darrera correcció del text que era a pic de publicar. En aquesta ocasió vaig trigar mitja horeta en pujar els arxius, dissenyar la portada i la contraportada, i emplenar els camps sobre classificació, preu, el “guany” que m’atribuïa, sinopsi, paraules clau… demanats per les senyores i els senyors de Can Lulu.
He dit que foren dos intents. El primer no va reeixir-hi. Motiu: han canviat el programa de disseny i em sortia una portada de color de gos com fuig. De seguit vaig esborrar-ho tot, i en el segon intent em va aparèixer, com a proposta del programa, el magnífic “disseny artístic” modern i impactant que, finalment, vaig escollir –ja me’n fareu cinc cèntims si us agrada o no-.
Aquesta darrera proposta literària d’un servidor hi conté unes poques innovacions respecte a títols anteriors: és, en primer lloc, un aplec de materials ja publicats; segon, són textos perpetrats en el meu paper de blocaire; tres, hi ha fotografies per primer cop –i això m’ha agradat i hi tornaré en projectes ulteriors-.
Amb aquesta, doncs, ja van quatre cites literàries amb el meu soci estatunidenc LULU –avanço que n’hi haurà més-. Venint d’on vinc – família obrera i amb quatre llibres, per fer bonic, a casa dels pares; sense padrins, i no tenint l’alçada d’un Joan Fuster o un Josep Pla, no em puc permetre de renunciar a res-.
Vull dir que publicaré amb el sistema convencional –n’espero la publicació d’un títol nou enguany, el primer per encàrrec que m’han fet, i un altre l’any vinent, en aquest cas, i també per primera volta, repetint casa editorial-, tant per iniciativa pròpia com per encàrrec, i mitjançant el sistema L U L U.
Aquest segon sistema d’edició i distribució, és així, l’esmerçaré per títols o projectes més personals, més radicals en forma o contingut, d’un públic potencialment inferior en nombre, i que, de cap de les maneres una editorial tradicional no voldria pas –tampoc no els hi duré prèviament- publicar. El que vull significar és que seran escrits per ser publicats, exclusivament, a Can Lulu i mitjançant descàrrega de franc i pagament.
També m’agradaria dir-vos que un dels projectes que tinc en marxa tindrà format d’entrevista i serà publicat, exclusivament, en espanyol, i per Lulu.
Parlant de projectes, o sigui d’hipòtesi o futuribles, no descarto pas recuperar un projecte antic no publicat i d’una temàtica que us hi sorprendrà.
Així mateix, empraré en l’escriptura el català i el castellà, simultàniament, quan ho consideri adient, per bé que, de forma predominant, ho faré en català.
A banda d’això, voldria afegir, tornant a Putney Bridge Road i el nostre fill comú que comença amb les inicials CAT –tota una declaració de principis- que els apunts publicats la nit electoral de 2006 i els dies posteriors, varen rebre, si fa no fa, unes 5.000 visites. Són, doncs, els materials més llegits que he escrit fins ara, gràcies, per descomptat a l’enllaç preferent de Can Vilaweb. No cal dir que espero un ressò en aquest nou format, si bé no tan nombrós, si prou estimulant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!