Pere Meroño

Ho he contat en altres ocasions però no me’n vull estar de tornar-hi. 1978. Pico a la porta del despatx d’advocats i economistes que la CONC (Comissions Obreres de Catalunya) té al carrer de Trafalgar. Tinc concertada una trobada amb la Muriel Casals, economista (…)

Sóc membre del consell de CCOO de Badalona,  i de l’executiva del sindicat tèxtil. En aquell moment, i inspirat en l’experiència italiana del PCI i de la CGIL són de moda i viva actualitat els Pactes Socials per l’Ocupació.

En un aplec de fulls, plantejo a l’economista la conveniència d’un Pacte per Badalona i el Barcelonès nord que miri de resoldre, per la via del consens entre els agents socials, la greu crisi econòmica que pateix la zona amb la caiguda en picat de dos sectors bàsics: el tèxtil i el metall, amb la irrupció d’un gran atur de masses.

Casals se sorprèn de la gosadia d’aquell jove reformista de 18 anys que truca a la seva porta perquè li doni un cop de mà per fer viable la proposta.

Finalment, la cosa quedarà en el no res. Badalona, està clar, ai! no té pas la maduresa política ni sindical del Baix Llobregat liderat per en Carles Navales, ni tampoc el Vallès de Toni Farrés i Manuel Royes.

PD. En la foto, la Muriel Casals, i l’Antoni Gutiérrez Díaz “El Guti”, metge i secretari general del PSUC, més conegut com el “Lenin català”.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!