Pere Meroño

La vídua del burgès ha encarregat al conegut detectiu que esbrini el parador de l’adinerat marit durant l’any en què havia desaparegut. Aparentment, Stuart Pedrell havia anunciat que se n’anava durant un temps de vacances als mars del sud, territori mític, apol·loni, on mites i faules s’hi donen la mà.

Charo, Bromuro, Bleda, les amants ocasionals… acompanyaran el desencisat detectiu (cal no oblidar que va ser membre del Partit Comunista i, més tard, agent de la CIA) per el seu periple policíac-culinari-polític-literari.

El cas obligarà a Carvalho a relacionar-se, a l’ensems, amb membres de la classe dominant, i amb el proletariat d’un conegut barri d’una ciutat del cinturó roig.

Com succeeix en tots els seus casos, Carvalho-Montalbán, ens regalarà frases, perfils, pinzellades i anàlisis lúcides sobre la situació d’aquell any 1979, amb eleccions municipals en marxa, les primeres de la restauració democràtica.

Serà, doncs, una nova forma d’abordar la complexa situació política i els equilibris i inestabilitats entre forces polítiques, econòmiques, les pors, les esperances d’una situació enormement canviant i incerta.

. Los mares del sur. Manuel Vázquez Montalbán. 220 planes. Editorial Planeta. Barcelona, 2007.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans