Pere Meroño

Des de ben jovenet, vaig sentir-me molt a prop del gran cantant aragonès avui traspassat. Ell, “La Bullonera”, Joaquín Carbonell i tants altres cantants d’aquell país que tenim tant a prop. José Antonio Labordeta, em consta, sempre va sentir una gran proximitat, i amor, amb Catalunya. Poeta. Escriptor. Cantant. Va militar a la primera força de l’aragonesisme modern: el Partido Socialista de Aragón d’Emilio Gastón (…)

Després va ser candidat pel Partit Comunista –el seu líder, Vicente Cazcarra, va ser els anys 60 responsable polític del PSUC a Barcelona.

Catalunya, compta amb una nombrosa comunitat aragonesa. En recordaré alguns noms de gent de la qual tinc coneixement personal o referència, tots ells pertanyents a l’àrea comunista: Gregori López Raimundo, líder del PSUC; Alfons Clemente, històric líder de CCOO a Banca i de l’organització del Barcelonès; Alfredo Conte, també de Comissions de Banca i del PSUC; Màrius Díaz Bielsa, comunista i primer alcalde democràtic de Badalona.

Tornant a Labordeta, i com a record, us convido a compartir una cançó que ell cantava gairebé sempre –jo ho vaig presenciar en un recital a Barcelona, al Teatre Goya, ple com un ou, en suport a les candidatures del Partit Socialista Unificat de Catalunya. La cançó du per títol el nom del seu país:

Aragón

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats
 

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!