Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Hi ha tingut un recolzament acceptable. Visible. Que es pot quantificar. Un ressò raonablement positiu i fort. Ara, el govern de la metròpolis ha de moure fitxa. És hora, doncs, de negociar. De negociar. I de negociar. De debò. Mirant de trobar posicions de síntesi entre totes les parts i agents socials. Per trobar una manera concertada de sortir de la greu crisi econòmica (…)
Parlem clar: la vaga s’ha fet per forçar al govern espanyol a negociar. I perquè els sindicats tinguin una relació de forces més afavoridora de les seves posicions.
La vaga s’ha fet, majoritàriament, per negociar en millors condicions. Per ser millor escoltats.
Més clar: calen sacrificis. Sacrificis de les treballadors i dels treballadors. De l’empresariat.
Cal pactar. Tirant endavant les reformes necessàries. Garantint com cal els drets socials. Redissenyant i modificant el model productiu vigent. Contribuint, tots plegats, a la bona governació de la sotragada en curs.
Negociar és el mot d’ordre d’ara i aquí. De les properes setmanes i mesos.
Som-hi!
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’aturada ha tingut èxit, la vaga mai es sap.
més pencar i menys collonades. Si l’energia que es malgasta cremant cotxes i pneumàtics i impedint la llibertat de la gent que volia treballar es destinés a pencar, el panorama seria diferent.
però clar, és més senzill fer l’ase pel carrer enlloc de preguntar-se pq m’han fotut fora de la feina i posar-hi remei.
Nosaltres volem que ens paguin per no fotre brot, oi? Volem ser com els del gran hermano i ser rics sense esforç ni arriscar-hi res, oi? Madurar és el què cal a molts!
Un país no s’aixeca amb vagues. S’aixeca amb hores i hores de feina i amb molts sacrificis.
A pencar tothom! I si no es té feina, a buscar-la i a formar-se!