L’altra dia, una colla de treballadores i treballadors d’Iberia, empraren mitjans desproporcionats per defensar justes reivindicacions. I l’aeròdrom barceloní es capbussà en un terrabastall ben sonat.
Val a dir que la situació creada pot, perfectament, tornar a passar (les instal·lacions del Prat i de qualsevol altra infrastructura aeroportuària, constitueixen un mecanisme delicat, complex i amb tot de fluxos) l’important, doncs, és preveure’n les situacions, incidències, i anomalies que s’hi puguin produir.
Vegem. ¿Era o no previsible que centenars de treballadors amb perill de continuïtat en els seus llocs de feina reaccionessin de forma ferma i contundent, l’era, sí o no?. ¿Que van fer, doncs, les parts –sindicats, AENA, govern català- per assegurar, amb celeritat, un acord bo per tothom?
Hem viscut una nova experiència de desgovern, d’irresponsabilitat, de manca de maduresa gestora. Ara, els polítics jugaran al seu esport favorit, tal és llançar-se els trastos al cap.
I el Prat? No res, és el trist camp d’aviació d’una capital provincial i provinciana, d’un país colonitzat, que no interessa a ningú –ni tan sols a la classe política responsable d’haver aconseguit l’estatut de la Moncloa-. Ens hi mereixem això i molt més, per rucs i genuflexos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo només vull manifestar la meva solidaritat davant la lluita dels treballadors d’Ibéria (de terra) per a defensar els seus llocs de treball. El que va passar és fruit de sentir-se humiliats i traïts pel Comitè d’Empresa (CCOO-UGT majoritàriament) . És cert que hi ha moltes persones afectades, i que no tenen culpa que uns treballadors es quedin sense feina, cada dia es queden sense feina milers, oi?. Bé, això és només una mostra de com està el país. Catalunya s’ofega. La precarietat laboral és terrible, i quan un treballador està a punt de perdre la seva feina, tot val, perquè ja no es raona, s’actua a la desesperada.
Jo els hi faig arribar la meva solidaritat. Sóc conscient que fins ara, fins aquest fet, els treballadors d’Ibéria (de terra= 1200 euros de sou) han estat bons treballadors i eficasos. Amb la privatització de la companyia van començar els problemes. És la plantilla més cara de l’Aeroport del Prat. Sigui com sigui volen rebaixar els sous i precaritzar les condicions laborals. Aquestes lluites de la classe treballadora només les entenen la gent que se sent part de la classe mil·lenàriament explotada.
Salut i sort als treballadors d’Ibéria.