Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Cinc parelles (dues de llatinoamericanes i una de: catalana, francesa, brasilera) i una dona basca, conformem l’expedició que aquesta nit a quarts de deu som convidats a descobrir aquesta magna obra de l’Antoni Gaudí (…)
El periple arrenca dels baixos i el pàrquing de la Casa Milà, i la visita al pis reconstruït de la 4a planta, les golfes, i el terrat. Pastoreja l’expedició l’Oriol, un agradable i notablement competent guia.
La Casa Milà o Pedrera –com se la conegué popularment, es va alçar entre 1906 i 1910 per encàrrec per membres de les famílies burgueses dels Milà i dels Segimon. Es tractava d’un matrimoni sense fills, servei a banda, que ocupà el principal i els seus 1200 metres quadrats –avui dia destinat a magne espai d’exposicions. La resta de l’edifici era habitat pels conserges que eren a l’entresòl i unes vint famílies més, en habitatges de 300 metres quadrats. Val a dir que l’edifici està integrat per dos patis de formes torturades.
L’edifici estigué dotat d’un accés per vehicles de motor, amén d’un pàrquing o garatge en planta soterrània –avui ocupada per l’auditori del centre.
La façana de l’edifici, la decoració, els patis… estan inspirats en elements de la natura com ara la mar, la sorra, la vegetació, el desert… Val a dir que Gaudí intervenia també en la forma d’elements d’interior com són les portes, els poms, les baranes, els bancs, les cadires, el lavabo, les làmpades… esdevenint –arquitecte, decorador, dissenyador, mestre d’obres … un artista total i complet. Els elements que coronen l’edifici, al terrat, que són bé xemeneies o torres que hi contenen escales d’accés, representen guerrers o soldats que vetllen per l’edifici.
El pis de la quarta planta ho té tot (sala d’estar, espai per al servei, cuina, cambra de joguines per als infants, traster, balcó, habitacions, despatx…) i conserva en perfecte estat el mobiliari, els estucs, les portes i finestres, els elements decoratius, representant un viatge als anys 20 del segle passat.
Les golfes, seguint l’estructura de l’ossada d’una balena i conformat per maons d’obra vista, servien per a usos propis del servei –una pica per rentar roba, l’espai per a penjar la roba rentada, la maquinària dels ascensors que comunicaven els pisos amb la planta baixa.
Finalment, el terrat és un inenarrable compendi d’elements diversos, esglaons, espais plans, en un frenesí de pujades i baixades a considerable alçada, tot senyorejant l’Eixample barceloní, un espai on qui es bellugava, i qui s’hi belluga, avui dia, pot gaudir de la protecció dels soldats o guerrers que vetllen tothora per la seva existència. Atenció als filats de ferro que protegeixen els passejants de la segura caiguda lliure pels patis interiors.
En conjunt una visita plaent, magníficament narrada, en plena nit de plugim intermitent, amb veu baixa, de manera que no destorbem el descans de les 4 famílies que habiten a 4 dels vints pisos d’aquest memorable i certament idíl·lic palau de notable verticalitat i multiplanta, i obra d’un geni geniüt, que sorprèn a l’ensems que enamora.
http://twitter.com/perermerono
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig plorar i no sóc una ploramiques, eh!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!