Pere Meroño

Vaig a visitar una exposició a la Nau Ivanow. Primera hora del matí. El centre cultural, abans antiga fàbrica de pintura fundada pel fill d’un general rus de l’època tsarista, és a la Sagrera, a tocar de la futura estació central del TGV al cap i casal (…)

És d’hora, ja és dit, i pel carrer hi transita poca gent. Arribo a la Nau, en Xavier Basiana, el fundador, és amb l’escombra a les mans mentre altra gent puja i baixa, n’entra i en surt.

Em du a la petita mostra, aixoplugada a la semisoterrada sala de màquines.

De seguit, m’agafa del braç i m’acompanya pel generós edifici curull de sales i espais. El saló d’actes, amb graderies que en diuen mòbils, i cadires noves de trinca.

Més enllà, dues sales són ocupades per vestits i peces de roba de nit i diürnes, barroques i modernes… Resulta que el dia de la visita es presenta una nova marca –en diem el nom?- “La Blanche Pômme”. A baix n’hi haurà el moment de la tafaneria i la presentació, al terrat el mos i la beguda, en el passatge interior de la Nau, la indispensable foto cool.

Veig una zona de treball amb 5 persones feinejant. Me’n presenten la responsable de la pàgina web.

Mentre xerrem, en una curta pausa, s’hi acosta una gata de pas gràcil i mirada fonda. Li atanso el braç, s’hi frega i refrega. L’acarono. En un tres i no res la tinc damunt la meva faldilla. Se’n diu Ivanowa.

De lluny, en una sala que no veig, n’assaja el grup La Locomotora Negra, una càlida, sensual i fonda veu femenina té parets i estances suspeses, emmirallades tot escoltant-la.

Val a dir que el centre, a banda d’acollir música en viu, teatre, exposicions d’art, xerrades, cinema, festivals, dansa, tertúlies… aixopluga grups i entitats diverses –l’Associació de Dissenyadors Professionals; la Factoria Escènica Internacional; Laluchy serveis per a l’espectacle; Flux Escenal Visual, la Fundació Catalana de Jazz Clàssic… i, aviat, s’incorporarà l’Institut Català de Paleoecologia Humana-IPHES de l’arqueòleg Eudald Carbonell, director de les famoses excavacions d’Atapuerca.

També s’hi fan, a can Ivanow, màsters d’universitats catalanes, coreanes, japoneses…

I fan assajos les companyies contractades per FOCUS que han fet les darreres estrenes a la Sala Villarroel i el nou espectacle teatral dirigit per en Joel Joan. Uf, deixeu-me que agafi aire.

És, no té dubte, un centre viu, dinàmic, trencador. Una vertadera factoria cultural, oh miracle, cent per cent privada. Un cas, que hauria de ser estudiat, sobre com crear equipaments innovadors i de futur i no pas mastodòntiques propostes sense suc ni bruc, feixugues i que no hi aporten res.

Per cert, en Basiana em diu que, ben aviat, tindrà una conversa amb en Ramon Colom, l’exdirector de TVE durant el felipisme i propietari i factòtum de la productora audiovisual Sagrera –i se’n diu així, perquè en Colom és nat en aquest popular barri barceloní.

Després d’una hora d’anar per tot arreu, acabo la visita, m’esperen deures i obligacions. Hi surto, però, absolutament airejat: he conegut, jo que vaig ser fa anys director d’un equipament cultural barceloní, una proposta que m’hauria encantat liderar.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!