Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

4 de maig de 2016
2 comentaris

La “Ciutat de la Justícia” i la cordilleria badalonina

Cada cop que em toca anar a la “Ciutat de la Justícia”, com ara avui mateix, em ve el record la segona feina que vaig tenir. Era un grup vinculat al sector de la cordilleria: NOVOFIL, HILCOSA, TRAMUNS, DOMÈNECH, CAN RIBÓ (…)

De ben jove, i en ocasions, em tocava anar a la deixatada factoria, – pujant i baixant correu-, i que era a punt d’enderroc, a l’Hospitalet de Llobregat (tot ocupant, en bona part, els terrenys on s’alçà l’actual “Ciutat de la Justícia”).

Naus enormes, d’inevitable arquitectura manxesteriana, que s’expandeix en milers i milers de metres quadrats. Amb sorolls discrets, retrunys de naus fantasmagòriques que, un servidor, i mentre li preparaven el correu, guaitava, escrutava, interpel·lava, “passejava” ull viu…

El grup tenia instal·lacions, que recordi, a Paterna, a Castilla, i, sobretot, a Badalona (anomenada 3a ciutat espanyola en diversitat industrial). La seu central, era als edificis Trade, al cap i casal. On un servidor de tots vostès hi treballava.

La industriosa empresa va anar creixent i creixent, fins que un dia, va fer un gran pet. Era cap allà el 1981-1982. Es tractava, hi torno, d’un grup, cert, però també n’era una corrua de caps d’indústria que hi tenien despatx: en allà vaig conèixer al Sr. Domènech –ja vellet; el fill Tramuns –dedicat a la fabricació de mànegues; a Luis Pérez Sala, home d’ordre i un dels fundadors d’Òmnium Cultural –el seu net va ser pilot en concorregudes curses de cotxes de carreres; als joves i dinàmics d’Hilcosa; a Jaime Ribó, un home sorrut, nerviüt, sempre fumejant cigars a tort i dret, també d’avançada edat, i força atrafegat…

Fet i fet, les pedres parlen per si mateixes; el passeig, també, refresca els pensaments. I, ara, que sembla que tindré més relació amb el món judicial –després d’haver cursat parcialment la carrera de Dret, estic condemnat dolçament a rememorar aventures i desventures d’aquell nano inquiet, nerviós, cul d’en Jaumet que vaig ser i en sóc encara…

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!