Cada cop que em toca anar a la “Ciutat de la Justícia”, com ara avui mateix, em ve el record la segona feina que vaig tenir. Era un grup vinculat al sector de la cordilleria: NOVOFIL, HILCOSA, TRAMUNS, DOMÈNECH, CAN RIBÓ (…)
De ben jove, i en ocasions, em tocava anar a la deixatada factoria, – pujant i baixant correu-, i que era a punt d’enderroc, a l’Hospitalet de Llobregat (tot ocupant, en bona part, els terrenys on s’alçà l’actual “Ciutat de la Justícia”).
Naus enormes, d’inevitable arquitectura manxesteriana, que s’expandeix en milers i milers de metres quadrats. Amb sorolls discrets, retrunys de naus fantasmagòriques que, un servidor, i mentre li preparaven el correu, guaitava, escrutava, interpel·lava, “passejava” ull viu…
El grup tenia instal·lacions, que recordi, a Paterna, a Castilla, i, sobretot, a Badalona (anomenada 3a ciutat espanyola en diversitat industrial). La seu central, era als edificis Trade, al cap i casal. On un servidor de tots vostès hi treballava.
La industriosa empresa va anar creixent i creixent, fins que un dia, va fer un gran pet. Era cap allà el 1981-1982. Es tractava, hi torno, d’un grup, cert, però també n’era una corrua de caps d’indústria que hi tenien despatx: en allà vaig conèixer al Sr. Domènech –ja vellet; el fill Tramuns –dedicat a la fabricació de mànegues; a Luis Pérez Sala, home d’ordre i un dels fundadors d’Òmnium Cultural –el seu net va ser pilot en concorregudes curses de cotxes de carreres; als joves i dinàmics d’Hilcosa; a Jaime Ribó, un home sorrut, nerviüt, sempre fumejant cigars a tort i dret, també d’avançada edat, i força atrafegat…
Fet i fet, les pedres parlen per si mateixes; el passeig, també, refresca els pensaments. I, ara, que sembla que tindré més relació amb el món judicial –després d’haver cursat parcialment la carrera de Dret, estic condemnat dolçament a rememorar aventures i desventures d’aquell nano inquiet, nerviós, cul d’en Jaumet que vaig ser i en sóc encara…
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara ets un cul de Jaumet? Pot ser que si!
Sempre ho he estat i sempre ho seré… Una abraçada, kamarada!