Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
. Júlia, guaita quina cançó més maca -veuràs com et farà força patxoca- que et posaré. (Ella se l’escolta expectant, boca badada, mirada fixa en la pantalla del youtube, gairebé sense respirar durant els quatre minuts que dura el tema) . Però aquest cap és de broma, eh ?! (que respon ella) (…)
La Júlia -llarga i densa melena, ulls vius i bruns, prima però fibrosa, sempre a l’aguait, amb pantalons, mai amb faldilla, i Ramon, venen de la piscina, mans entrellaçades, petons furtius, tothora l’un pendent de l’altre. Ambdós coincideixen en tres temes nous de trinca i per els quals hi tenen una predileccíó.
Una la del Quimi, una altra la de la Katy, i, per últim, la d’aquell jove robacors, en Miguel.
Val a dir que ell i ella, salvant les distàncies, coincideixen en algunes preferències. Això no passa, poca broma, en totes les famílies. En aquest pare que ja té cinquanta anys i en aquesta filla que en té sis, sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!