Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
A trenc d’alba, dotzenes i centenars i milers de vehicles transiten, ara a poc a poc, ara furients, travessant la foscor, la nocturnitat esclarissada que té els minuts comptats, la plaça Karl Marx barcelonina. I ho fan tant per superfície – les vies de circumval·lació, com per baix -sota terra pèro a cel obert, la ronda de Dalt ampla com una mànega de terra envoltada d’una mar rotunda (…)
Al fons, la fotografia està emmarcada pel decorat de la serralada litoral que s’endevina mòdica però protectora; els gratacels de pisos de treballadors. La plaça, aquesta plaça circular és un no-lloc, amb sols una residència, una illa de cases, i dues ‘cantonades’ obertes als quatre vents i trencada en dues meitats, com un formatge, per una via de circulació ràpida i dos carrers-carreteres a banda i banda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ser part de la màquina enomenada estat o poble, tots com un sol home, són extamporanies ja que la nostra roqiesa radoca en llibertat, classes obreres més enllà.
alternatives o tirem de manual?