Pere Meroño

Mite’l, allà el teniu, alt com un Sant Pau, còrpora considerable, important i ben construït tupè i un xic de fatxenderia en el gest i en el llenguatge corporal: “Una de les coses que més m’agraden d’aquest país és el concepte de Llibertat. Llibertat, dic.  Llibertat, per exemple, perquè una colla d’americans agafin i calin foc a la nostra bandera nacional”. Dit això, un ampli sector del públic de l’estadi de rugbi, ple com un ou, enfurismat, esclata en crits desaprovadors. Johnny, però, aixeca la mà tot demanant calma i bons aliments. “Un moment, sisplau. Un moment”. Pren aire i diu (…)

“Llibertat, sí, he dit, per aquells compatriotes. La mateix que tinc jo, també, per agafar la meva escopeta, i fume’ls quatre trets als que han perpetrat una barbaritat tan gran”. L’estadi sencer, no pas una part, dempeus, aclama amb crits i ovacions la gran llegenda viva de la cançó americana.

Aquell home ambiciós, contradictori, esclau de la droga, cristià convençut i militant, patriota sense parangó, proper als treballadors, als pobres, als americans d’abaix.

El meu Johnny Cash.

Johnny

Una cançó

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!