Pere Meroño

Em truquen per demanar-me un article per el llibre dedicat a l’històric líder del PSUC que sortirà d’aquí uns mesos. Comorera: un polític dur, hàbil, implacable, el de més gruix que n’ha tingut el partit dels comunistes catalans i un dels millors del nostre país (…)

El llibre el composaran un seguit d’articles o capítols llargs fets per historiadors i/o intel.lectuals de renom. També n’hi hauran col.laboracions més breus. Dins d’aquest segon grup hi serè jo.

L’encàrrec és que parli d’en Comorera des del punt de vista d’en Josep Serradell “Román” –al qual li vaig dedicar el meu tercer llibre-, un dels reconstructors del PSUC en la clandestinitat més dura i crua i braç executor del cessament i posterior expulsió del partit del seu primer secretari general. Me’n demanen de 3 a 5 folis.

Mentre parlem, via telefònica, una hora llarga, enraonem, de passada, d’estalinisme, d’en López Raimundo, Carrillo, la III Internacional, la fundació del PSU, Bandera Roja, el pes d’intel.lectuals i universitaris, i el rol i els trets principals del cerverí Joan Comorera. Tot un personatge. Durant la conversa m’he pres la llibertat d’apuntar, entre els articulistes, la necessària presència de gent del POUM i del trostkisme.

A banda del llibre n’hi haurà, com he dit en el títol, una web dedicada a aquest polític tortuós, de llarg recorregut, que s’inicià a l’Argentina i acabà morint a la presó franquista de Burgos, sense a penes atenció mèdica pels greus problemes de salut que patia –una mort semblant, provocada per abstenció, a la que propinà l’antic dirigent socialista, i duce, Benito Mussolini al gran Antonio Gramsci.

Val a dir que la premsa del règim qualificà a en Comorerà com al “Lenin català”.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!