Pere Meroño

De família obrera, on s’hi passava, tot sovint, fam, el llibre és una crònica èpica i trista, dramàtica, però també esperançada. Veiem com part de la fillada, dos nois i una noia, per torns, es desplaça a Zaragoza per no patir gana, allà hi és la tieta Victoria. Victoria serà considerada per Francisco la segona o potser la primera mare. A la capital aragonesa coneixerà el primer amor, enllestirà el batxillerat.

Durant els anys 40, comença a publicar. S’hi presenta a un premi presidit per William Somerset Maugham, i el guanya, això li costarà, però, la prohibició de publicar mentre visqui el dictador Franco.

Fa el servei militar, comandant una companyia de muntanya, a la Seiu d’Urgell i rep l’ordre d’apressar el guerriller anarquista Massana.

Estudia per advocat, després la de periodisme, esdevenint cap de redacció d’”El Correo Catalán”, i “La Vanguardia”. Finiquitada la dictadura publica els llibres prohibits, i en fa de nous. Crea, a més, el personatge de l’inspector Ricardo Méndez, configurant un espai literari de sèrie negra de notable popularitat.

El llibre, hi torno, és una novel.la riu cabalosa i distreta. Un magnífic i reeixit exercici literari que retrata la Barcelona de la primera i segona meitat del segle XX tot ordint anècdotes, vivències, confessions, amb una prosa viva, rica, embolcallant, que el confirma, com si n’hi calguéssin més proves, com un dels bons escriptors catalans d’aquest temps i aquest país.

. Historia de mis calles. Francesc González Ledesma. 461 pàgines. Editorial Planeta. Barcelona. 2006.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans