Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Ho diré curt i ras: veure un film d?en Bergman és acceptar que rebràs un fort cop de puny a l?estómac i una intensa fiblada al cervell.
Són, les seves pel·lícules, "textos" que disseccionen les persones ?psicologia i capteniment-.
Tres germanes, la Karin, la Maria, i l?Agnès, s?apleguen a una casa de la família per acompanyar a la darrera d?elles, la qual pateix un càncer terminal. N?hi ha també la minyona.
Les germanes, ben lligades des de la infantesa, amb el temps i les bifurcacions de la vida, prou que se sap, n?han perdut contacte. La trobada serveix per esbombar recels, frustracions, enveges, moments màgics, tragèdies. Confegint un esborronador i sinceríssim passar comptes.
I tot, és una dada més, partint d?aspectes caracteriològics de la mare del director.
Obra mestra crua, dura, enlluernadora, que ens recorda el millor cinema: aquell que retrata la vida i fa rumiar.
Ingmar Bergman el gran entomòleg de les emocions. L?especialista més sublim de l?ànima humana.
– Gritos y susurros ("Viskningar och rop"). Dir. Ingmar Bergman. Fotografia: Wven Nykvist. Música: Chopin i J.S. Bach. Intèrprets: Harriet Anderson, Kari Sylwan, Ingrid Thulin, Liv Ullmann, Erland Josephson, Anders Ek, Inga Gill…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bergman tracta les grandeses i les misèries de la condició humana amb una maduresa i intel·ligència que esborrona. Segurament estem parlant del cineasta europeu més important del segle XX.