Pere Meroño

Resulta que can Vilaweb la casa de tots i de tothom estrena disseny i utilitats noves i pistonudes i servidor no bada boca  Calla com un mort  El cert és que no he trobat ni un moment amb aquesta voràgine del coi de blog Fet i fet  jo sóc el meu blog i el blog -com el gos del autor de Wilt– és qui de debò treu a passejar el seu amo el costabravenc Tom Sharpe i és doncs qui em porta i m’arrossega i em condueix ofegat i maldestre cap a miratges i somieigs i horitzons per construir (…)

Volia dir-vos, en definitiva, que m’agrada el nou disseny:  tot aquest gavadal de plaques -xe, quin nom més bonico-, de capes -quina patxoca-… Al principi l’espectacle és marejador -coi, quin canvi, ara com ho faig, on em busco i em trobo. Però hi passen les setmanes i ja hi ets com a casa teva, tot, o gairebé, conegut, visitat, apamat.

La presentació fet i fet és moderna I actual Agradable I l’entorn amigable.

I tot, i tothom, hem guanyat amb el canvi.

I del localet que me’n dius? poca cosa no hi entrat encara sóc de mena tímida i no he gosat -la gent treballa i la feina no vol un soroll o destorb excessiu Sovint hi passo pel davant quan hi vaig als cinemes Renoir aquí al costat i que abans d’arribar-hi m’aturo a la botiga de llaminadures regentada per xinesos i m’hi poso cec i no cal dir-ho els ulls se me’n van tafanerot com sóc cap allà al fons d’aquest espai allargassat amb un mur que la meva miopia m’impedeix d’apamar (i quedi clar que el puc visitar “virtualment” però no em dona la gana ho vull veure i viure en directe tot lavabos inclosos).

El barri és el mateix, és el Raval, però el Raval més, com ho diríem, vertebrat, fet i pastat. Una mica més amunt d’on hi va viure l’avi i mon pare, d’on hi viu ma cosina de part de pare, militant, vés quina sorpresa, anys enrere, del PCC, i la pàtria -aquell país fet de cantonades on hi arriba la pròpia pixada, que en deia- on va créixer aquell fill de represaliat i treballador de la SEAT el gran Manolo Vázquez Montalbán. un referent del qual m’enyoro tant com de la Montse Roig, i de l’antiga Filmoteca.

Un Raval multicultural multiètnic multilingüístic la Catalunya nova que tant de futur té on hi vaig feinejar com un pioner -i un dia vaig muntar-li una vaga al meu amo i vaig lluitar i ho vam aconseguir per aconseguir que el nou de trinca Word Trade Center local no fos tan alt i gros i que el Port Vell tingués destins més humans i mundans i que em va costar la lluita cara un dia un altre boss va dir que jo era vés què hi farem un professional de l’agitació un subversiu! … i en el que tan bé m’hi sento envoltat de vells i nous catalans, amb llengües meuques paletes aturats pispes professionals allà en aquella agrupació del PSUC quan hi havia encara PSUC i l’esquerra era d’esquerres on vaig militar-hi també…

Em vénen i revenen tants i tants i records que no acabaria mai  i el cas és que he començat a parlar i volia parlar-hi només de can Vilaweb de les seves plaques i capes i el piset i ja ho veieu.

Res, que molt bé, que de tant en tant, fins i tot, em treuen en portada del web i del portal dels blogs, i que quan res s’espatlla de seguida m’atenen i ho resolen.

Molt bé, m’hi sento, de debò, ho dic de tot cor, molt a gust, acompanyat pels treballadors del portal del qual n’és titular Partal, Maresma i Associats, ell, un dels dos boss, procedent de Bétera, on em penso que hi havia unes bases militars i tal, i amb les companyes i companys blocaires.

I si un dia em perdo cerqueu-me a Vilaweb al piset o a l’espai virtual i ple de virtuts.

Per molts anys i que com deia Mestre Pla que estigueu bonets.

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!