Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Ahir vaig seguir per TVC el partit del Barça, l’equip del meu pare des de l’època del camp de Les Corts, i també, però menys, el meu. Un desastre d’impotència i esborradís l’equip de Guardiola al llarg de la primera part. La segona, millor, però el que hi compta són els gols, i el Madrid en va fer un de ben bonic. Així doncs, toca felicitar al guanyador i desitjar encert i sort al Barça per a les següents conteses (…)
De petit i de més jove en vaig jugar força, al futbol (defensa, extrem, davanter). Era veloç, jugava amb les dues cames, i incisiu, això sí, poc d’equip i molt individualista.
De més gran ja no l’he seguit, això del futbol. A penes en veig partits. No hi estic al dia. M’és, m’aclapara, em neguiteja, tota aquesta vociferació, aquest partidisme de baixa estofa, la manca d’esperit crític, la prepotència, la testosterona… Em sobra, curt, l’espectacle i el futbol esdevingut religió.
El cas, hi torno, és que, jo que no sóc creient, vaig veure el partit, vaig patir, em va saber greu la derrota del Barça, però no em va disgustar la victòria del Real. Comptat i debatut, s’ho mereixia.
I així ho penso i així ho dic.
De tant en tant, van bé les cures d’humilitat i baixar dels núvols. I tant de Barça i Barça i Barça bé es mereixia un correctiu. I ahir el va tenir.
Així és la vida.
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
doncs sabia que Mourinho, és imprevisible i molt astut, des de la final de Campions contra el Bayern en que aplicà un cattenaco molt ben parit.
Des de TVE no es va poder sentir la xiulada, però es veu que des de tv3 sí, que deixaren el soroll d’ambient. Les imatges de tve, semblava que no hi havia seguidors del barça ni senyeres. Hi havia, però, una immensa pancarta del Madrid, però la de “Catalonia is not Spain” de les JNC, la Guàrdia civil la requisà perquè no es podien entrar pancartes de certa ‘grandària’. Açò és el que n’hi ha. Tot juga enn cotra nostra, fins i tot la candidesa de Guardiola.
Una salutació Pere.
N’hi partits que ha semblat que ha mereixcut més el Reial Madrid o ha pogut fer llàstima que no guanyarà el Madrid. Però aquest no ha semblat gens ser un d’aquets.
Igual que n’hi ha equips que visca ‘m’anque gane’, en general i la majòria de voltes el Madriz, ni m’anque gane com aquesta vegada.
Seguint la teoria Guardiola, la Copa semblava més una qüestió de Bojan i deu més, però les lesions són les lesions. I també s’hauria de saber entrenar entrenar i dur una bona preparació personalitzada preventiva per tractar d’evitar-les en la mesura del possible.