Pere Meroño

Diumenge, com cada setmana, hi vaig a Arenys de Mar i en torno, content però cansat. Aquesta volta m’acompanya la ben grata lectura de “Puta postguerra” del poeta i prosista de Beniopa –Gandia, la Safor-, Josep Piera, un autor al qual segueixo i estimo des de fa anys (…)

Quan espero el metro que em durà fins a casa, a l’estació de plaça de Catalunya, se m’apareix, de cop i volta una visió sorprenent i diria que única a l’andana contrària: un negre africà, que vull creure de la nació massai, d’1,95m, que transita i guaita com una pantera negra, ulls botits, fosquíssims, mirada apamadora i àgil, caminar gràcil, d’una extraordinària elegància, talment l’Henry Fonda.

Fa uns anys, quan un seguretat d’un gratacels barceloní em va introduir en el món de la cinefília, va recordar-me, un dia, un vell i clàssic interrogant sobre el setè art:

. Saps què és el cinema? –va i em demana-

. … ?

. El cinema és veure caminar en Henry Fonda.

En aquest cas, el de diumenge passat, a Catalunya Square, Barcelona city, vaig veure un massai que caminava com Henry Fonda. Ara que hi penso, no serà pas que Henry Fonda va aprendre a caminar tot observant els massai?

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!