Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Història relacionada amb l?Exèrcit Republicà Irlandès-IRA (…)
té com a protagonista en Gypo Nolan, membre expulsat de l?IRA: un tastaolletes recalcitrant, un bocamoll, un sense ofici ni benefici. El qual no s?empesca altra, instal·lat en la mandra i la sense dinerari, que denunciar davant la policia britànica un conegut activista de l?IRA.
Per la seva valuosa informació, la qual portarà a la mort el militant republicà, en Gypo rep 20 lliures. Tota una fortuna el 1922.
Al Dublín d?aquells anys, aquesta mena de coses no passen pas desapercebudes. La cridòria, les festes, els convits, d?en Gypo ?un gegant d?1,90m- arribarà a orelles del comandament de l?IRA.
L?homenot serà sotmès, amb un altre sospitós, a un interrogatori en un local franc i clandestí de l?organització patriòtica irlandesa.
Basat en una novel·la, el gran John Ford obtindrà amb aquest film el seu primer Òscar en una història de delacions, lluita per la independència d?Irlanda, ambientada al Dublín dels anys 20.
La pel·lícula ?en blanc i negre, d?atmosfera foscant i nocturna, narració lliscant, una meravella- collí altres Òscar de l?Acadèmia: a la millor música (en Max Steiner), al millor guió (en Dudley Nichols), i al millor actor principal (el gran Víctor McLaglen).
– The Informer. Dir. John Ford. Amb en Víctor McLaglen, en Heather Angel, la Margot Grahame. USA. 1935.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"El delator" es basa en una novel·la de l’escriptor irlandès Liam O’Flaherty i tant aquest llibre com la pel·lícula són extraordiàries obres d’art. El magnífic Victor McLaglen -habitual de les pel·lícules del John Ford en el paper del típic sergent del setè de cavalleria o el rival del John Wayne a "L’home tranquil"- té com a companys de repartiment -a banda dels que esmentes- el Preston Foster -dóna vida a un dels comandants de l’IRA (¡compte, no el confongueu amb el Robert Preston de "Victor o Victòria"!) i la brillant Uma Thurman (que encarna la turmentada mare del Gypo Nolan). Un plaer que reportis aquests clàssics del cinema, Pere
M’excito veient aquests clàssics i les presses em traeixen. És clar que no és la rossa i contemporània Uma Thurman, sinó l’Uma O’Connor. Perdó!