Pere Meroño

No pel fet de tractar-se de les darreres setmanes d’aquest govern, els qui l’encapçalen han abandonat el sectarisme i l’obsessió pel premi i el càstig que han caracteritzat la gestió d’aquests famosos mil dies de tripartit/bipartit. Han estat dos anys i mig de bastó i pastanaga orientats a canviar el mapa comunicacional català en favor d’opcions més progovernamentals o, com a mínim, més controlables des de la plaça de Sant Jaume. Només un exemple: el conseller Nadal, potser influït per la nostàlgia de Girona, ha assignat ni més ni menys que 500.000 euros a l’empresa editora d’El Punt per, textualment, “consolidació i promoció de l’edició de Barcelona d’El Punt“. Com tothom deu saber, pel que fa a premsa nacional escrita en català el diari El Punt és l’únic competidor de l’AVUI (…)

És a dir que la Generalitat aporta, amb els impostos de tothom (inclosos els dels lectors de l’AVUI, per cert), mig milió d’euros per convèncer a qui es pugui que l’opció governamentalment correcta, a Barcelona, és El Punt. L’escàndol s’incrementa en sumar les xifres globals. Els projectes de la Corporació Catalana de Comunicació, editora de l’AVUI, percebran un total de 370.000 euros, mentre que els del grup gironí rebran bastant més del triple: ni més ni menys que 1.295.000 euros. Clar i català. Però l’AVUI no pateix una discriminació relativa, les distàncies són astronòmiques en general i amb totes les altres empreses editores. El grup que integra La Vanguardia rebrà de la Generalitat prop d’un milió i mig d’euros, el Grupo Zeta més de 900.000 i al grup Prisa li han tocat 240.000 euros per fer el mínim esforç d’un suplement educatiu en català. No volem ni imaginar què li hagués atorgat el conseller Nadal a l’empresa de Jesús de Polanco si fes un diari sencer, amb tots els seus suplements, com és el cas de l’AVUI. Però és que tampoc no cal publicar un diari per veure’s afavorit per l’amistat benèfica del govern de la Generalitat. El grup Cultura 03, que es dedica exclusivament a la publicació de revistes mensuals, percebrà 327.500 euros per diversos conceptes, una quantitat equivalent a la de l’empresa editora de l’AVUI, que, potser val la pena recordar-ho, aquest mes sortirà 31 vegades, que són bastants més que una.

En definitiva, el govern ha estat enormement curós a l’hora de determinar qui és amic i qui no, igual com va fer l’any passat, en què l’AVUI va ser discriminat econòmicament en uns paràmetres molt semblants als d’ara. Naturalment, l’excusa de sumar a la xifra final els ajuts automàtics per difusió és pura demagògia perquè aquests diners es perceben per criteris objectius i el fet que aquest diari se’n beneficiï no vol dir res més que té la confiança d’un bon nombre de lectors. Si qualsevol altre mitjà d’aquest país passa a publicar-se en català rebrà els mateixos diners de forma immediata, i aquesta empresa li donarà la benvinguda al sector de la premsa en català, amb totes les dificultats que això comporta; tant les econòmiques, derivades d’un mercat limitat, com les polítiques, per haver de conviure amb un govern que no reconeix l’esforç editorial d’una empresa si aquesta no manté una línia dòcil i resignada. Esperem -més ben dit, necessitem- que el govern rectifiqui els criteris arbitraris amb què assigna els ajuts a la premsa. I creiem imprescindible que el conseller Nadal doni explicacions públiques de tot aquest desgavell tan lamentable.

(Editorial publicada avui 1 d’agost de 2006, pel rotatiu català, i que aquest bloquista subscriu fil per randa)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!