Pere Meroño

Com sempre en llevar-te publiques el teu apunt diari a can Vilaweb. Fas aixecar a la menuda. Li fais l’esmorzar, li prepares l’entrepà, la duus a escola –ben a tocar de casa, per cert. Faig cap a correus, tinc quatre trameses per fer: n’envio quatre exemplars del meu llibre sobre “Canigó”, la revista fundada per Xavier Dalfó i que va dirigir anys a venir Isabel-Clara Simó. Quim Monzó, Julià Guillamon, Àngel Velasco, i Vicent Partal, en són els receptors. Els dos primers, pel fet que foren col·laboradors de la publicació (en Monzó, en qualitat de dissenyador i articulista, en Guillamon, directament d’articulista); els dos darrers per afinitat i proximitat personal (…)

En acabar, esmorzo a la gran: un bon entrepà de pernil del país i una ampolla d’aigua natural. Mentrestant, llegeixo l’AVUI, i l’ARA.

Agafo el metro i em planto a la llibreria la Central, vaig a recollir un llibre encarregat –“Il sarto di Ulm (Una possibile storia del Pci”), de Lucio Magri, recentment traduït a l’espanyol però que, sempre que la llengua m’és accessible, cas del gallec, el portuguès, l’italià i el francès, m’estimo més en versió original, i aprofito per endur-me, en butxaca, “La gran rutina”, una novel·la del gran Valentí Puig. Hi dedico una bona mitja hora per repassar novetats nacionals i foranes (m’hi fixo, especialment, en una nova: “Cobra”, de Frederick Forsythe.

Tot passejant, em planto de l’estació del Nord, compro un bitllet d’anada i tornada, pel mateix dia, en direcció a Zaragoza, i d’allà n’agafaré un altre cap a Tarazona, a la contrada del Moncayo. Demà penso anar a entrevistar dues persones per al llibre que vull publicar l’any vinent, i que serà escrit en espanyol –esperat i mai descartat recurs a la meva llengua materna.

També caminant, visito la suggerent exposició “Ibon Aranberri. Organigrama”, en una buida Fundació Tàpies. Igualment, veig un fragment del vídeo-entrevista amb el pintor, fet fa anys. En sortir, coincideixo amb l’esposa de l’artista –alta, de gest sorrut, un xic desmanegada- del gran pintor a la que –“adéu àvia”, una noia de recepció saluda.

Després, recordo que en tinc una altra mostra pendent. “Santi Moix / Mark Twain”, a la seu de la Fundació Cercle de Lectors. El segurata i servidor ens som els únics testimonis. En prenc nota del darrer llibre de Juan Goytisolo “Guerra, periodismo y literatura”. Per al meu llibre en espanyol, a mode de gimnàstica literària, m’acompanyaran en la lectura per polir i millorar llengua, obres de Juan Goytisolo, Forsythe –un excepcional periodista, reporter i novel·lista, José María Merino, y Miguel Delibes.

Aprofito la presència d’una pastisseria –antics clients meus de quan jo era director comercial d’una sucursal del Banc Santander de la zona. Veig que a tocar-hi, han posat un negoci de quiromassatges on hi havia la seu “legal” de Fuerza Nueva, una de les organitzacions més eficaces, dures i perilloses del feixisme espanyol –i que comptava amb una branca militar o clandestina. El canvi de titularitat del local, no cal dir que em tranquilitza i satisfà d’alló més.

De retorn a casa, i poca abans d’arribar-hi, faig pausa a la Biblioteca Jaume Fuster  -conegut dirigent del PSAN i escriptor ja traspassat. Llegeixo LA VANGUARDIA.

Ja a casa, en faig transcripció, d’una conversa d’ahir, de dues hores i escaig, també per al projecte literari de l’any vinent. De nit, l’acabaré d’enllestir. A mitja tarda o a la nit, intentaré entrevistar telefònicament un testimoni resident a Almeria.

Cal que no oblidi que, atès que demà hi seré fora tot el dia, em cal fer dos apunts, l’un per demà, i l’altre per la matinada de demà a demà-passat, quan hi torni en autocar del Moncayo aragonès.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!