Pere Meroño

Nit fosca en dia rúfol. “Shutter Island” –electritzant; el film; sentits sadollats de sensacions i estímuls, en el record. De cop i volta, àngels en hora foscant fendint l’aire i les hores enfundats en vestits de cuir negre. Perfectament adaptats a la seva anatòmica excel·lència. Altes, atlètiques, brunes, o rosses, belles, primes, estilitzades, amb talons o sense (…)

Dues, tres, quatre… totes en direcció a l’Eixample més baix, el que hi ha entre Ciutat Vella i el Poblesec. Ombres vampiresques ben tangibles, de sòlida estructura i conformació. Força visibles i palpables.

Dames d’un erotisme, d’una sexualitat explícita i lluminosa.
 

Mirades furtives, rostres alerta, determinació en el gest i en el caminar –grans i fermes i alades gambades.

Dames de nit abillades amb robes de gran adherència. Àngels nocturns que escruten i guaiten i viuen al bell mig d’un dia i l’altre. En cuir. De negre.

Dames. Àngels. Ulls.

I l’home de la cartera que sempre mira sense perdre’n pistonada.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!