Dues aportacions, ben positives, podem comptabilitzar en l’actiu del controvertit programa: Primer, confirmació del procés uniformement accelerat de frivolització i minva de gruix nacional –canvi d’imaginari, potser?- de Televisió de Catalunya ( i això per qui que no se n’havia adonat)
Segon, que la nostra societat consumeix, de forma ben aclaparadora, música en espanyol.
Aquesta doble manifestació em fa pensar, sense gota d’ironia, que l’actiu del programa n’és superior al passiu. Ara, però, toca fer-se la pregunta del clàssic –el senyor Lenin- “què fer”.
Diagnòstic.- hi ha bons i diversos grups i solistes de música en català; falla la promoció –els mitjans de comunicació: diaris, ràdios, televisions…- aposten per l’espanyol de forma massiva i entusiasta.
Solucions.- a) fer complir la normativa de quotes d’emissió de música en català a les emissores –vergonyosament incomplerta-; b) afavorir-ne la concentració i enfortiment de les discogràfiques; c) que Televisió de Catalunya s’arromangui i incorpori la música en català a tota a la programació, i amb força: seccions culturals dels informatius, magazins, tot generant programes estables, i amb retransmissions de recitals; d) esperonar els circuits de música en catalana –amb disponibilitat d’infrastructures, i participació dels artistes en festes majors de viles i ciutats-.
Em fa l’efecte que amb promoció de la música catalana –que vol dir cantada en català-, i atès la seva qualitat i diversitat, la cosa anirà, inexcusablement, prenent embranzida (en qualsevol cas cal enraonar i pactar amb discogràfiques, grups i solistes, mitjans pro-actius –AVUI, EL PUNT, GRUP ENDERROCK, EL TEMPS, FLAIX, CATALUNYA RÀDIO, RAC, TVC , i institucions…)
Val a dir que ni el pujolisme, ni el tripartit-bipartit, no n’han fet res per la música en la nostra llengua –tres quarts del mateix passa, si fa no fa, en qüestions, ai!, de literatura-.
Voldrem/sabrem canviar? Depèn de nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!