Faig cap al cinema. En enfilar la sortida del metro em topo, i hi admiro, dos parells de cames de seda perfectes. Al Renoir m’espera “El secreto de tus ojos”, un film noir, mentre en el cap tinc un altre text sobre lladres i serenos. Els noms de Terry McCaleb i Harry Bosch em ronden tothora a “A Darkness More Than Night”, d’en Michael Connelly, tot encalçant un assassí múltiple en un cas, FBI dixit, de puta ‘brossa sagrada’. Us parlava, però, de cames (…)
Ha estat a la parada de metro de Les Corts. Jo pujava les escales a corre-cuita, com sempre, i he vist baixar, a contrallum, a poc a poc, primer, els peus, després, els turmells, més tard, els genolls, i finalment les cuixes, de dues xicotes vestides de negre, amb leotards negres, rosses, i clarament d’ascendència “British”. Dues preciositats foranes, tot fent-la petar, rialleres -en plena joia de viure-, portadores de dues senyores cames que no se’n veuen pas cada dia.
Estimulant visió, un regal només per als teus ulls, doncs, abans de capbussar-se a la sala fosca.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
PD. La foto és manllevada del bloc, gràcies, de Mortadel·la Casolana. Per cert, les cames de les “British” eren més molsudetes que no pas les de la dama retratada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però que dolent que ets, senyor!!
De res…
Petons