Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Visita a un parc d’atraccions. Hora vespral. Instal·lació d’auto xocs, versió menuda. Entre tongada i tongada, dos mantenidors vetllen per la col·locació i l’estat dels vehicles. Un noi alt com un sant pau, i una xicota de projecció netament lúbrica i sexual, campen amunt i avall (…)
No cal dir que la part masculina que vetlla per les evolucions de la descendència, no hi perd detall, de la fèmina.
De mitjana alçada. Prima. Malucs perceptibles. Bona pitrera. Cabell d’un ros lluent i tonalitats diverses. Ulls sobre un fons pintat de negre. Llavis petoners… La noia evoluciona per la pista ben conscient del seu atractiu: de tant en tant adreça mirades-llampec selectives sobre el respectable; camina de forma estudiada i bambolejant, tot executant torsions i, ai, posturetes … La noia pertany, geogràficament i sociològica, a la part perifèrica i obrera del cinturó industrial barceloní.
En línia, recolzats sobre la barana, a una distància de 10 metres entre sí, tres mascles hi projecten un esguard singularment intens; tenen entre 35 i 50 anys, duen samarreta estiuenca de color blau fosc o negre, tot lluint panxona cervesera. Quan te’ls mires, tens la certesa absoluta que ni parpellegen –respiració bé continguda bé accelerada, de gran intensitat i força, l’ullada. De tant en tant, en fraccions de segon, guaiten de reüll els altres companys de subgènere…
Són fàcils de catalogar; es tracta d’antics llops, maridats i amb descendència. Ja retirats … vells caçadors en hores baixes…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!