Viu exemple de com rutlla el món i de com son les coses: (…)
la totpoderosa multinacional USA Procter and Gamble anuncia el tancament total de la factoria de BRAUN, una de les nombroses filials de P&G, i l?acomiadament d?unes 700 treballadores i treballadors. S?esdevenen mobilitzacions, un conseller de la Generalitat de dalt i un secretari d?estat de l?estat veí i metròpoli nostra giren visita a la propietat. La resposta és no i la collita baldera.
Ni les treballadores i treballadors, ni els governs, no se?n surten pas contra una tan gegantina empresa. Tot queda net i clar. Què fer? Molt senzill, negociar les indemnitzacions, com més generoses i enlairades millor.
I qui dia passa any empeny.
Trobarem algú que denunciï aquestes pràctiques abusives de les empreses i del capital?
Veurem algun govern defensar, com tant proclamen, els interessos generals ?que són, o no?, els de la majoria-?
Sentirem treballar, de valent, a una esquerra sense pors ni son a les orelles, o caldrà crear-ne una altra?
Bé, com deia aquell, així son les coses i així us les hi hem explicades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs sí, dius el que hi ha.
Avui
Doncs sí, dius el que hi ha.
Avui aquí
Doncs sí, dius el que hi ha.
Avui aquí a
Doncs sí, dius el que hi ha.
Avui aquí a Braun
Si sortim al món real, ens adonarem que les persones o les empreses tenen dret a posar les seves inversions allà on és més interessant.
Imagina’t que ets client de La Caixa, i et ve la Caixa Penedès i et dóna més diners pels teus estalvis. Fent un acte de lògica i responsabilitat, canvies de caixa. Lliurement.
Ara, pensa que en lloc de fer-ho tu sol, ho fan simultàniament 200.000 clients de La Caixa. Els empleats d’aquesta entitat veuran perillar el seu lloc de feina, i en canvi els de l’altra anirant tot contents.
Doncs això de la Braun, és exactament el mateix. La P&G (que més que Procter & Gamble, vol dir Power & Glory) decideix marxar d’un lloc i anar a un altre. Lliurement. Com tu, a la teva mesura, faries amb la teva llibreta d’estalvis.
Nota: que els sindicats prenguin nota d’on anem amb augments salarials per sobre de la inflació i amb reduccions de la jornada anyal, any rere any, sense contrapartides d’augment de productivitat.
"Bé, com deia aquell, així son les coses i així us les hi hem explicades".
Bé, a mi no me les has deixades