Pere Meroño

Un bar amb amables terrasses. Un ben nodrit quiosc de premsa nacional i forana. El tramvia blau. La rotonda… I, a més, i per si fos poc, en una plaça amb el nom del llegendari president nord-americà assassinat els anys 60. Bella postal d’una Barcelona burgesa. D’allò més chic (o xic, mestre Albert Pla Nualart?), i a qui li abelleix ser intensament admirada (…)

Al clos infantil, ratetes enjogassades, reguitzell de nenes amb colors rosa -on l’amor s’hi posa-, blaus… i un bé de déu de cintetes al cabell i, ai, al vent. I una vida de cotó fluix.

Gent guapa, moltes VANGUARDIES, gins, tòniques, bíters, i una corrua de princeses amb els cabells ben clenxinats, lectures dominicals, cossos 10, néts i polits, en companyia d’alguns ganàpies poca cosa i maldestres però amb les carteres dels papàs ben plenes.

Pels altaveus sonen acords de West Coast Jazz. Tot molt chic -o en direm xic?-. I aquí no hi ha crisi. I tot és bell. I bonic. I amb molta joia de viure. I perdurable… a la plaça barcelonina de John Fitzgerald Kennedy, aquest diumenge d’octubre.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats 

Josep Pallach 1920-1977 (Pere Meroño)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!