Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Una historiadora professional, Martine; són pare, Amand Sonnet, obrer metal·lúrgic de la RENAULT a Billancourt; un llibre de la filla tot retratant la pròpia infantesa i el pare i la fàbrica i la família i l’entorn, amb tot de pinzellades ben fetes, precises, d’un univers obrer ocult i silenciat (…)
Martine Sonnet ens parla del pare, d’on ve, de la família que ajuda a infantar, del Partit Comunista Francès -per aquells anys uns 900.000 militants- i les seves cèl·lules a la gran fàbrica, de les categories o famílies professionals, de Billancourt, dels seus 58.000 treballadors i treballadores, en1956, 1200 d’entre ells fonedors com el pare, de les activitats paternes els diumenges, de l’hortet del progenitor.
de la “prima de calor” que percebem els fonedors, d’una important publicació obrera: “L’Écho de métallos Renault” –veritable creadora i vertebradora de consciència sindical i de classe-, dels grups parasindicals feixistes agrumollats a l’entorn de les sigles “Unité et Travail”, de les lluites per aconseguir vestidors i dutxes com cal i en nombre suficient, del problema del soroll infernal dels decibels descontrolats.
de la totpoderosa sindical CGT -encara avui el primer sindicat de França, i pròxim als comunistes- dels viatges a l’URSS organitzats pel PC per girar visita a la “pàtria dels treballadors”, del principi del final, quan la foneria és suprimida, quan els processos canvien i muden, quan s’enderroquen les instal·lacions de mala manera… i molt principalment, el llibre parla del taller número 62, del bo d’Amand i de la família llur.
Un relat, curt i ras, esplèndid, amè, alhora històric, sociològic, personal, fet amb tendresa, amb saviesa, d’una constel·lació que habita prop nostre, les treballadores i treballadors fabrils, però de la qual ningú no en dóna compte, talment negligida, amagada, desapareguda …
. Atelier 62. Martine Sonnet. 235 planes. Editorial Le temps qu’il fait. 1978.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!